ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest espoli o robatori espanyol com a mal endèmic, hi anem sumant tots els incompliments que l’Estat espanyol ha acordat amb Catalunya, fins hi tot per llei, i que alhora de la veritat son paper mullat, com per exemple el Fons de Compensació, o l’addicional tercera de l’Estatut, i ara l’acord amb Foment sobre les obres amb carreteres catalanes entre 2006 i 2012, i on la realitat es un 10% executat i un 72% del previst ja aturat i congelat, si fa no fa uns 1800 milions ha afegir al robatori sense compassió que nomes De Gispert ignora.

Sense treva anem sumant imports al robatori espanyol, ara toca el protocol signat entre el Ministeri de Foment i la Generalitat durant 6 anys (2006-2012), per executar obres a les carreteres catalanes per un valor de 2510 milions d’euros. La realitat es que nomes s’han acabat un 10% dels projectes, i amb un 72% de les inversions previstes congelades per sempre més, si fa no fa uns 1800 milions a acumular als impagaments espanyols pel territori català, que gaudeix de nombroses carreteres a mig fer o ajornades sense data. Davant tot això, sembla que el govern segueix donant preferència als Populars per pactar els pressupostos, tot i els esforços amb la nova direcció republicana per crear un eix nacional, i que prioritzi els nostres interessos sense hipoteques, com sembla ser el desmantellament de les nostres delegacions internacionals, on es van substituint els delegats traient pes polític, i mantenint simplement funcions de promoció econòmica i suport a les empreses, com reclamaven els populars.

Realment, i com comentava abans, tot i la ceguesa que li produeix el nacionalisme espanyol de la Presidenta del Parlament, aquest altra presa de pel, dona una bona idea del que ens afrontem, i de l’espoli i maltractament que hem de patir, una sagnia que no para d’augmentar, i que evidentment a cop de retallada no resoldrem, ja que el tumor esta molt ben detectat, i el tractament també. Uns altres 1800 milions regalats, que signifiquen plantes hospitalàries tancades, acomiadaments personal públic o retallades de condicions laborals, els nostres fills estudiant en barracons, i mil i una coses que aprimen el nostre estat del benestar, per validar aquesta xacra, que alguns encara s’entesten en mirar cap un altre costat. Davant d’això, donar la clau del poder a socialistes o populars es un fet indigne, i que amb l’alternativa d’un pacte nacional amb bona voluntat  per les dues parts, es una oportunitat que no es pot rebutjar, ens hi juguem molt, i no podem donar poder gratuït en les nostres institucions a partits que precisament van en direcció oposada amb elles, i als interessos catalans en general, els pagaments com la televisió pública, i ara les ambaixades catalanes en son un exemple, i no ens ho podem permetre, les nostres delegacions, evidentment fan una funció econòmica, però un altra no menys important, que es donar a conèixer la nostra identitat i cultura i fer-nos visibles al món, sobretot cultivant les relacions internacionals tant acotades per les institucions espanyoles. No ens podem permetre prescindir d’aquestes funcions, per  acontentar precisament els que en nom d’una universalitat falsa i sense arguments, ens volen invisibles per sempre.

En definitiva, prou de mirar a les institucions a Madrid on les majories absolutes no donen marge per fer res, i més mirar les nostres institucions, on una majoria nacional ja existeix, tant sols falta donar-hi forma, i donar un pas endavant en busca d’uns objectius, i la defensa d’uns interessos que mai es podran garantir amb l’enemic a casa.