ALBERT CORTES MONSERRAT

Catalunya s’ha acostumat els últims anys davant la manca de coratge de la seva classe política, i de retruc de la seva ciutadania, a enriquir el seu vocabulari amb paraules o frases buides de contingut, com la pronunciada per Francesc Homs com a transició nacional de Catalunya, o encara que el text aprovat al Congres de Madrid no ho especifica en el tema aeroportuari, treure’ls del barret una participació determinant, sense aclarir si es majoritària, i quin abast de poder li dona. Es la típica política virtual catalana per no afrontar les coses i la realitat.

Realment fa llàstima veure com es justifica les misèries de cada partit, com si fóssim estúpids, una Convergència que admet debatre sobre la independència, però ja anuncia que ara no toca, i al mateix temps ens demana cada dia més sacrificis, i una pluja de milions per pagar la bola de neu que es l’endeutament permanent, i les qüestions més bàsiques, aguantant com sempre les acusacions de diversos presidents autonòmics, reclamant un tracte igual per a tots i denunciant un tracte de favor a Catalunya, al autoritzar un nou endeutament. Per altra banda el ple del Congrés,  ha aprovat una moció presentada per ERC, i pactada amb PSOE i CIU, per tal de tenir una participació determinant en la gestió de l’aeroport del Prat, en un futur model de gestió, alhora de la realitat, i amb tot un seguit de paraules embolicades, diuen que els gestors tindran una major capacitat per singularitzar la gestió de cada aeroport, i establir descomptes, recàrrecs o bonificacions en els seus serveis, per la part catalana Ridao, ja ho ha venut com un pas històric per un futur model descentralitzat, però sembla que amb arguments força inconsistents.

 

Efectivament, no nomes som els mes solidaris, sinó que a més ens hem de sentir de tot menys maco, cada cop que simplement ens donen una petita part dels que ja ens deuen, diuen que tenim privilegis, i que tots hem de ser iguals, seria un gran pas endavant ser iguals que la resta, però malauradament el concepte de ser iguals per l’estat espanyol, es que nosaltres paguem molt i molt, perquè altres puguin gaudir de molts més serveis que nosaltres pagant molt menys, quan es parla de limitar aquesta solidaritat, que s’anomena espoli, evidentment les comptes no rutllen, es la funció que l’estat ens te reservada, i que nosaltres hem acceptat els últims 30 anys de falsa democràcia, ara ens tornem a endeutar, i amb aquest diners podrem pagar el primer deute, i així anar fent una bola ben grossa, exigint sacrificis i retallades per totes bandes, que encara no se sap fins on arribaran, tot en nom de no se sap ben be que, i encara amb la barra de dir que ningú aturarà la nostra transició nacional, de quina transició parla, de la nostra desaparició suposo com a poble, ja que un pas endavant es precisament el que amb el seu vot contrari, negaran des del govern a la proposta cap a l’estat propi de Solidaritat, dient que ara no toca, el que toca ara es exprimir-nos, i sacrificar-nos al màxim, i endeutar-nos sense fi, crec que algun observador curiós des de fora es posaria les mans al cap de tanta mediocritat, i assumpció d’aquest suïcidi col·lectiu. Per altra banda en Ridao, que recordo amb el seu partit va presentar com un triomf el model de finançament que ara rebutgen, ara ens vol tornar a vendre fum amb aquest pas endavant de la gestió aeroportuària, i una posició determinant, que a l’acord no hi figura, i que apart es un terme abstracte que no vol dir res, ja que no assegura ser majoritari o tenir el control aeroportuari, cosa que l’estat centralitzador mai cedirà. Un cop més la poca dignitat, i la mentida ens volen fer veure focs d’artifici on hi ha un desert, a l’estil del traspàs fantasma de rodalies, el dia que el temps que utilitzen a inventar un imaginari fals, el dediquin a buscar aliats per la nostra emancipació definitiva, la llibertat serà a tocar, però com diuen, això es veu que no toca.