ALBERT CORTES MONSERRAT

El discurs de la Diada del nou President, evidentment va  ser d’un to més dur, i defensa dels nostres interessos que el seu predecessor, això no hauria de ser un mèrit, però ens va dir que els atacs a Catalunya no serien gratuïts, i de que caminem per una transició nacional, encara que desprès l’acció de govern no sembla anar per aquest camí. A l’altre costat els deliris de Sanchez Camacho, pels Populars, que ara demana símbols espanyols a la Diada, ja que ha de ser de tots els catalans, definitivament s’ha begut l’enteniment.

El President fa advertències en defensa de les amenaces per la llengua per part espanyola, i parla d’una manca de respecte mai vista, i una modificació unilateral de la Constitució, què es una visió uniformista i excloent d’Espanya, i apart trenca el joc de la transició espanyola, i que afecta a la nostra voluntat de construir un model propi de societat, també es va referir al reforçament del catalanisme que representa l’atac al model de convivència lingüística, i com a recepta insta a actuar amb intel·ligència, i comprometre’s amb Catalunya per una noble causa que marcarà el futur del nostra país. Va demanar compressió per les retallades, i intentar creure en nosaltres mateixos, i va acabar dient que no commemorem una derrota, sinó l’esperit de superació que ens ha mantingut vius com a nació. Per altra banda, la dirigent popular retreu Mas que no apel·li a la pluralitat, i respecte per celebrar la Diada, i reclama que al costat la senyera catalana aparegui en igualtat de condicions la bandera espanyola, i representar la pluralitat catalana, no com els ajuntaments que onegen estelades un dia com avui. Parla de reivindicació simplement com objectiu de superar la crisi i crear riquesa, i de respectar els 33 de 47 diputats catalans que han votat a favor de la reforma de la Constitució a Madrid.

Crec que el discurs del president ha millorat respecte l’anterior, tampoc com deia es un gran mèrit, però això de fer advertències que desprès en el dia a dia es demostra que es fer volar coloms, i que la direcció no es pas aquesta, no es seriós, i així ens va, que la Constitució es uniformista i excloent, tampoc hauria de ser una gran noticia, ho ha estat sempre, des del primer dia, i busca un model amb una llengua, una manera de fer i un objectiu comú, que no admet variacions, per tant amb aquest “cafe para todos” buscar un model propi de societat es una mentida, ja que es impossible, precisament el fals estat de les autonomies s’ha fet bàsicament per l’assimilació definitiva catalana, ja que Euskadi i Navarra, almenys en la part econòmica ho tenen garantit. Pel que fa al futur del nostre país amb el relat de tots els atacs rebuts, primer i sobretot en els països seriosos, hauria de dir clarament cap on vol portar la nau, ja que la transició nacional no vol dir res, més enllà d’una frase que pot voler dir mil coses, ha de decidir si vol plantar cara, veure la impossibilitat d’aquest famós encaix, que encara algú defensa, i anar per l’únic camí viable, o renunciar  i ser una regió autonòmica de segona dins l’estat espanyol, què es el que som ara. Si opta per la primera, les retallades son totalment inadmissibles, si va per la segona endavant, respecte la commemoració de continuar vius com a nació, va molt lligat a les paraules anteriors, si seguim pel camí que ara portem, de nació nomes en quedarà el nom, ja que la nostra identitat senzillament s’haurà esborrat sense remei, te molt mèrit haver arribat fins aquí, però el futur es molt negre  dins l’estat actual. Pel que fa a la Camacho, i la seva pluralitat, a la Diada amb símbols espanyols inclosos, crec que confon pluralitat amb imposició, per entendre’ns es com si els jueus perseguits pel nazisme ho celebressin amb la seva bandera i al costat la nazi com a símbols, i no vull fer un paral·lelisme de les dues situacions, evidentment. Però aquesta senyora hauria de saber que el 1714 aquesta nació va ser conquerida, i va perdre les seves llibertats precisament per la bandera que vol posar en nom de la falsa pluralitat, no ho barregi amb la crisi, aquí commemorem aquells fets, i no les circumstancies econòmiques actuals.  Per últim, els 33 diputats catalans que parla han estat escollits per Catalunya, però els seus interessos no son els ciutadans catalans, ja que pertanyen a dos partits espanyols com son els socialistes i populars, on tant fa que l’escó vingui de Sevilla que de Barcelona, per tant de catalans res, els altres si que tenen el centre de gravetat a Catalunya, i d’aquests son el 100% contraris a la reforma.

En definitiva una barreja entre la típica prudència catalana que no ens porta enlloc, i l’agosarament espanyol, que ja s’atreveix amb tot precisament per la nostra passivitat.