RES A NEGOCIAR
La primera prova del cotó de les negociacions per la investidura de Pedro Sanchez serà com acaba la sol·licitud d’oficialitat a la UE, i pel que comencem a veure acabarà en un calaix com ja ens esperavem.
Suècia es mostra reticent a l’oficialitat de la nostra llengua amb l’argument que hi ha moltes llengües minoritàries a la UE que no son oficials. Alhora el pressupost que implicaria i el funcionament i viabilitat per fer-ho possible. Cal dir que actualment hi ha 24 llengues oficials i que qualsevol canvi requereix unanimitat dels 27 estats membres. Tanmateix cal dir que altres Estats sembla mostren reticències pensant en els territoris que tenen amb llengues minoritàries i que podrien també demanar la seva oficialitat.
Tot això, crec que ja ho sabiem i els negociadors també, i qui baixi ara de l’arbre o de la seva innocència que desperti. La Unió Europea es un club d’Estats, no es un esplai, i com a tal cada Estat defensarà els seus interessos i en aquest cas es licit i normal que no vulgui assumir més costos o que no vulgui generar un problema en el seu propi territori en aquesta matèria que no desitja. De fet el primer que no ho vol es l’Estat que ho demanarà, Espanya, ara obligat per la necessitat del vot per la investidura però te una excusa perfecta davant els partits independentistes d’haver tramitat la petició però per culpa d’altres Estats no tiri endavant, cosa que celebrarà com ja sabem. Aquesta serà la seva venda del producte, un nou frau per la societat independentista i on els nostres partits podran també treure el manual del victimisme i fer veure que tot això no ho esperaven.
Un nou frau a la vista, on no podem caure, recordeu allò de cobrar per avançat, en aquest cas hi haurà la prova que la paraula o el compromís espanyol es paper mullat com sempre i la constatació que els nostres partits no volen admetre, que tal com passa amb l’amnistia, nomes amb un Estat independent i que formi part de la Unió Europea oficialment, la seva llengua serà reconeguda tingui deu o un milió de parlants.
Arribats a aquest punt i si no ens volen fer passar més vergonya, tallar aquesta farsa de negociacions ha de ser l’única opció viable i veritable. Aquells interessats començant pels partits i els seus mitjans afins que volen seguir jugant amb un joc on sempre perdem, han de quedar un cop més en evidència.
Res a negociar.