RECORDAR PER DAMUNT DE TOT
Aquest diumenge feia 6 anys d’un mandat democràtic que donava llum verda per la independència de Catalunya, amb un exercici de lluita i responsabilitat de la població davant un Estat sense cap respecte a la democràcia, ni als drets humans, i això sempre ha de ser present a la nostra memòria.
Sabem que hi ha el mandat, sabem el que vam patir per aconseguir-lo i sabem com els nostres en el moment culminant van donar un pas enrere deixant tot el procès congelat fins al dia d’avui i amb la clara vocació de fer de l’oblit i el retorn a l’autonomisme com a lema dels nostres partits.
Aquest desgavell entre la proclama, els fets i les intencions reals es perillós. Ahir ho vam veure com a l’acte de l’ANC la mateixa deia clarament que l’amnistia havia d’anar lligada amb la independència, ja que nomes era una manera de blanquejar un Estat feixista com l’espanyol, al costat Òmnium la defensava, segurament oblidant una part dels seus objectius, com es la part de país. No acaba aquí el desordre, després de la vergonyosa resolució aprovada en el Parlament, escoltem des de Suïssa Marta Rovira que rebaixa encara més les pretensions fixant el reconeixement del conflicte polític com a mínim per investir Sanchez, de fet no se si la llunyania no li permet veure la realitat catalana o es simple mala fe partidista que encara seria pitjor. Per últim el discurs del President Puigdemont criticant el perfeccionisme que ens defineix i que ho exemplifica dient que un nou Estat no pot ser pro Palestina i Pro Israel alhora o amb el Català com a llengua oficial única i alhora doble oficialitat català i castellà per posar dos exemples cal clarificar-se i escollir un camí com totes les nacions del món.
La pressió sobretot de Madrid, els mitjans i tot el poder serà forta per investir Sanchez i cal ser clar i mirar que vol Catalunya independentment del que Espanya vulgui o no, que no hauria de ser el nostre problema. No ens podem refiar de cap promesa, hem de dir no a l’ammistia si no bé acompanyada del reconeixement de l’1 d’octubre i la seva resolució. No podem caure en aquest parany de salvament personal que simplement com deia deixarà un Estat culpable com un Estat modelic, i això no ho voldria cap repressaliat. Alhora cal retornar Òmnium a l’espai compartit. Pel que fa als partits la broma macabra de Rovira indica el nivell de burla a la ciutadania que ens volen fer empassar i la reflexió del President crec que es encertada, prou de lliris, prou de fals bonisme i més mirar els nostres interessos reals com tots els Estats del món. Cal arribar a la meta, aquest es l’objectiu i no ens cal una cursa perfecte, simplement creuar la línia, cal ser conscient d’això.
Recordar per damunt de tot.