ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

QUINA MANDRA

Els pressupostos de l’Estat ens tornen a portar a parlar d’aquest escàndol any rere any, llegim xifres que confirmen aquesta burla i apart escoltem el Govern de torn cantant les lloances de la pluja d’inversions a Catalunya i els mitjans cavernaris posant el crit al cel per aquesta raó i parlant de la injustícia de que som uns privilegiats. Quina mandra.

Efectivament, veiem com som la segona comunitat rere Andalusia, amb cent milions més, i amb aquella promesa de que la aportació seria equivalent al PIB, i com era de preveure, un 17% no es un 19%, 2 punts menys de pressupost, del que aportem a l’Estat. Apart l’addicional tercera de l’Estatut ha passat a ser una broma macabra que com a bona llei orgànica que parla de Catalunya ni cal complir ni se l’espera. Un frau de grans proporcions.

Parlen del 17% català i del 9% previst a Madrid, el que no diu es el que cada any també es un clàssic, la diferència entre el pressupostat i la realitat invertida, una altre frau espectacular, si ens fixem en el periode 2015-2018 a Catalunya la realitat no va arribar al 65% i a Madrid ho va ser en un 113%, com deia aquell “no hace falta decir nada mas”. El darrer exercici la xifra encara fereix més la sensibilitat un 35% per un 184%. Cal dir que l’anterior exercici els vots d’Esquerra van ser claus per tirar-los endavant i no tinc cap dubte que enguany no hi haurà diferències. Un greuge per la ciutadania i pel territori que any rere any i sobretot amb els governs socialistes de torn que s’omplen la boca de promeses i la realitat es que han maltractat Catalunya com ningú ho ha fet, tant als independentistes com els que no ho son, cal tenir-ho clar.

Aquesta indignitat, que ara veurem com a Madrid encara es dona un tomb, i s’acusa Catalunya dels seus privilegis, veure per creure, serà contestada amb escarafalls, estudis que ho acrediten i hores televisives parlant sobre la gran injusticia, ja convertida en normalitat i que perjudica el desenvolupament economic de Catalunya i retalla les inversions de la Generalitat. Alhora de la veritat veurem com els de sempre acaben blanquejant els de sempre, i encara ens voldran fer creure que han negociat durament per obtenir aquella partida extra o aquella altra, que per cert tampoc es compliran mai.

Quina diferència amb la dignitat d’ahir de Josep Costa en els Tribunals espanyols, no reconeixent el seu poder i legalitat, cosa que cap altre jutjat ha fet, blanquejant també aquesta farsa, sense explicar que tot això en l’autonomia catalana que han triat es normal i sempre ho serà.

Quina mandra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.