ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest dissabte a Barcelona en la manifestació per demanar mesures justes contra la crisi, i on vam veure darrere la pancarta membres dels tres partits de govern, crec què ens oblidem que la Generalitat amb prou feines pot subsistir degut a l’ofec econòmic que suporta de l’Estat Espanyol, i què per molt que vulguin mirar cap un altra costat, es aquest al que hem de plantar cara.

El principal membre del govern català, el PSOE-C continua amb el seu cinisme habitual, i es se’ns dubte el principal escull per les legitimes reivindicacions catalanes junt amb els partits que li donen suport incondicional per no perdre la cadira, avui n’hem tingut uns quants exemples:

El rei d’aquest cinisme, es el seu secretari d’organització, en José Zaragoza, què presenta una campanya per commemorar les coses bones de la tasca de govern a mitja legislatura, malgrat que el finançament es molt important, però el país no es pot parar, i treu importància que sigui protagonitzada pel President Montilla ja què el govern es un.

Decididament crec que ens pren per estúpids o se li han esgotat les idees, el país què ell ens diu, difícilment pot suportar molt mes temps aquest espoli i aquest incompliment en el tema financer, què per si no ho sap incompleix una llei orgànica, i sembla que va per llarg amb la inestimable col·laboració del seu grup, i on els resultats no semblen convidar a l’optimisme, però segur què siguin els que siguin el seu grup hi votarà a favor.  Pel que fa a la campanya es d’una mesquinesa tant gran, què crec que ofèn a la bona gent d’aquest territori.

Un altre gran nacionalista espanyol, el Sr. Iceta, i com a novetat mundial ens diu que el seu partit mai no prendrà decisions que posin en qüestió l’estabilitat del govern d’Espanya, i a  més pensa què el futur de Catalunya no passa per trencar amb l’Estat, ja què no son partidaris d’aventures separatistes o carrerons sense sortida.

Què no gosaran mai ha votar a favor de Catalunya a Madrid es una evidencia ,d’aquí la seva debilitat, i la seva pèrdua progressiva en les eleccions a la Generalitat, en qualsevol negociació mai estaran al nostre costat es una evidencia, i per molt que si esforcin això no es compatible amb defensar els nostres interessos, respecte les aventures o carrerons sense sortida, hauria de saber què de moment el què es una aventura i un carreró què ens porta a la misèria es la unió a l’Estat Espanyol, o es que no vol recordar les dades, en tot cas l’altra opció es una conseqüència lògica de la primera, i única sortida coherent hores d’ara.

Per últim, el conseller Castells remarca les grans diferencies encara existents en el Finançament, però alhora diu què no es pot eternitzar la negociació, i s’ha de tancar aviat, mentrestant del ministre Solbes ens diu què se’l recordarà com un gran ministre.

O sigui que l’interlocutor de l’altra banda que negava la crisi, i ha rectificat, què fa uns pressupostos  amb uns càlculs que posteriorment ha de rectificar, què ens diu que el model i les xifres que sortiran son perfectament assumibles per l’Estatut, i què resta importància ha no complir una llei com si fos paper mullat, se’l recordarà com un gran ministre, potser per Espanya si, però crec què el Conseller Castells es prou intel·ligent per no prendre el pel a la societat catalana què esta patint aquest senyor,el seu govern, l’estat en general, i també la seva ineficàcia per negociar,ja què els resultats estant damunt la taula.

Es evident que aquests exemples donen idea dels equilibris per nedar i guardar la roba d’aquesta sucursal espanyola a la Generalitat, què a pesar de tot mante la inestimable ajuda dels seus dos companys de viatge, això si què es una aventura.