PACTE O DISTANCIA
El recent escollit hereu del socialisme espanyol, Rubalcaba va viatjar a Catalunya per entrevistar-se amb la cúpula del govern català, i trobar una mena de pacte per acabar la legislatura amb tranquil·litat, per altra banda en Mas, ja ha avisat que qualsevol pacte passa pel pacte fiscal, si aquest es produeix hi haurà col·laboració, en cas contrari la distancia es farà més gran.
Des de CIU ja han avisat que no hi ha cap pacte estable de governabilitat amb el socialisme espanyol a Madrid, i que en cap cas era un intercanvi de cromos, ni la continuació del peix al cove. Han tret importància dient que son contactes habituals, i en aquest cas es va reclamar allò que Catalunya fa temps que arrossega, com el fons de competitivitat, el caràcter decisiu català a l’aeroport del Prat, i la no renuncia al pressupost amb el doble de dèficit marcat, en molta part pels incompliments estatals. De totes maneres, la peça clau es tenir un model que es pugi equiparar al concert econòmic basc i navarrès. Per altra banda, i degut a les retallades, les ajudes a les famílies catalanes per tenir un fill, es reduiran molt i passaran a ser per unes determinades condicions, amb el conseller Collell amenaçant que si el pressupost no es aprovat, hi hauria d’haver noves eleccions.
Rubalcaba ja va avisar que sabia com solucionar els problemes catalans, coneixent el currículum d’aquest personatge, res fa convidar a l’optimisme, entenc que les reivindicacions son grans, però cap que no ens correspongui, el fons ens pertany per complir els objectius de dèficit, i altra cosa es fer trampa, i una nova presa de pel, però els socialistes amb el suport incondicional dels socialistes catalans, ja han dit que no volen pagar-lo, el tema de l’aeroport, com sempre passa s’han manipulat les paraules de decisiu, determinant, i unes quantes més, que finalment a la pràctica vol dir no poder decidir res sense permís, i amb la clara vocació espanyola del centralisme aeroportuari per bandera que no pensa canviar, els traspassos fantasmes com rodalies, acceptats pel tripartit a preu de saldo, lògicament l’Estat no els voldrà renegociar, desprès d’obtenir condicions tant avantatjoses, i carregar el mort a Catalunya, mantenint alhora el poder sobre la infraestructura, i per últim el concert o pacte o mil paraules que inventaran més, amb això som uns autèntics especialistes, mai es convertirà en cap opció real, ja que seria un daltabaix per l’estat espanyol, i més en la situació que es troba, prescindir d’aquests 22 mil milions anuals gratis no es menyspreable, i mai deixaran sortir el territori català del regim comú on es troba, i mai deixaran de cobrar la falsa solidaritat exigida, es fer volar coloms, i una pèrdua de temps considerable. Per tant si no hi ha peix al cove, la distancia es la recepta, i el pla b la solució. Es indigne que es segueixi retallant l’estat del benestar, ara amb les ajudes a les famílies per un fill, que deixaran de percebre per no tancar l’aixeta del robatori espanyol.
En definitiva, poca cosa queda per negociar, apart dels enganys i misèries de sempre, i on espero la Generalitat no torni a caure de quatre grapes, no es tracta de pidolar el que es un incompliment per la part espanyola, ja que ens pertany, la situació ha arribat a un punt que els pactes del Majestic ja han passat a la historia, i ja no tenen cap valor. Es tracta de plantejar els temes urgents amb claredat, i sense falses interpretacions i mitges tintes, i desprès de rebre les negatives corresponents, explicar clarament la situació, i sobretot fer pedagogia del que es podria fer amb una situació normal sense regalar el 10% del nostre PIB, i que la gent decideixi cap on vol anar, per suposat tampoc s’admeten mitges tintes, ni camins impossibles, com deia l’expresident Montilla, i la utopia del federalisme inexistent, i que de totes maneres passa primer per ser un estat.