ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan dic pacte nacionalista, vull fugir dels eufemismes de constitucionalistes i altres martingales, i parlo del nacionalisme mes agressiu i excloent què existeix, el nacionalisme espanyol del PSOE i PP amb les seves sucursals al País Basc, i què tenen lligat l’acord que tothom podia preveure, desprès de falsejar les eleccions, ara toca expulsar els partits bascos del govern sigui com sigui.

Les eleccions les va guanyar el PNB, cosa que amb el sistema democràtic no vol dir forçosament que hagi de governar, com per exemple passa a Catalunya, sinó què s’ha d’aconseguir la majoria del Parlament per tenir un govern estable, i això la segona força, la sucursal socialista del PSOE si què ho pot aconseguir amb l’altre partit espanyol el PP, i fins hi tot poden prescindir d’aquest nou partit xenòfob espanyol anomenat UPyD.

Això podria ser perfectament normal si fos la voluntat de la ciutadania basca, però evidentment no es així, i ells ho saben, ja què el frau electoral amb la ilegalització d’una part dels votants què haguessin capgirat els resultats es molt greu.  Dit això la comèdia d’aquests dies te un final ja sabut per tots, i què convertirà un espanyolista en president del territori per imperatiu lega,l i sense la legitimitat necessària democràticament parlant, cosa què a l’Estat poc l’importa.

La única aspiració de Patxi López es fer fora el nacionalisme basc del govern, i començar a imposar el seu nacionalisme espanyol que com a Catalunya començarà pels mitjans de comunicació, on poc a poc la diferencia al igual que passa amb TV3 s’anirà aigualint, la llengua basca segurament no tindrà la promoció adequada en benefici del castellà, les transferències previstes a l’Estatut seguiran mes congelades que mai, i ja veurem que passa amb les finances basques què per sort gaudeixen del concert econòmic, tot tacat pel frau monumental nomes triomfador amb estats tant poc democràtics com l’espanyol.

D’altra banda el PNB, ara molt ofès, i se’ns dubte  amb molts compromisos pels seus alts càrrecs acumulats en les institucions, paga el seu pecat de no ser prou valent de denunciar el frau, i simplement no presentar-se, cosa que a Europa hagués causat crec un bon impacte per vergonya de l’Estat, i què hagués arrossegat les altres formacions basques i la seva dignitat, però tots han posat per davant els seus interessos jugant en aquesta partida amb les cartes marcades, i ara en paguen les conseqüències.

Tanmateix es confirma que els partits nacionalistes quan governen amb un dels dos partits espanyols, especialment amb els socialistes, sempre en surten perdent, i el cas gallec amb la dimissió del seu líder i la pèrdua de suport n’és l’últim exemple, el cas d’EA que abans anava amb el PNB i quan ha volgut tornar a la seva identitat ha esta massa tard, o la frenada d’ERC en el seu creixement i davallades constants que s’auguren fortes, des de la seva entrada al govern amb el partit espanyol de torn, son  clars exemples de què barrejar diferents opcions amb una amb superioritat clara es un mal negoci, ja què no permet ni fer ni visualitzar la minoritària, cosa què els fa perdre la confiança del seu electorat.

En resum una situació crispada a Euskadi, i què esperem serveixi de lliçó a tots, sobretot al PNB on el seu suport a Madrid a Zapatero, tot hi els cops de porta rebuts a Euskadi amb les seves propostes, li ha valgut aquesta situació. I demostra que amb Espanya no es pot pactar ja que no son de fiar.