ALBERT CORTES MONSERRAT

Ho sento per la sensibilitat nacionalment espanyola i a flor de pell, que sembla demostrar la nostra Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, però el robatori espanyol no s’atura, i no se un altra paraula per definir-ho millor. El president espanyol Zapatero, marxarà tal com va començar, sense complir ni una sola de les promeses que ha fet amb Catalunya, i amb excuses de mal pagador, allà li diuen “talante”, ens nega els 759 milions de l’addicional tercera de l’Estatut i que ja venen del 2008, cosa que encara ofegarà més les escurades arques catalanes, i suposa un nou acte de deslleialtat, fins hi tot a aquesta Constitució que tant veneren.

Efectivament, aquest govern en funcions que ahir celebrava la carta magna espanyola, ha deixat pel nou govern popular, els 759 milions en infraestructures compromesos per Catalunya en el marc de la comissió bilateral Estat – Generalitat, d’acord amb l’Estatut vigent. Es curiós incomplir d’aquesta manera barroera la mateixa llei que ahir defensaven, i segueixen la tàctica de traspassar el deute a les autonomies per sanejar els números de l’Estat Central. Primer va ser els 1400 milions del fons de competitivitat, i ara això, i donat que ja estava inclòs en el pressupost català, generarà greus problemes de tresoreria. Per seguir aquesta comèdia, i desprès de sentir a la ministra Salgado i les seves excuses, els Populars s’han afanyat a desmentir que el nou govern faci efectiu el pagament, ja que primer han de confirmar l’estat real dels comptes, i la resta quedarà aturada. En aquesta situació el conseller Mas Collell, ja ha expressat la seva indignació, expressant que el govern espanyol ens esta intentant aixecar la camisa, contrastant amb la socialista Chacon, que  mostra decepció per l’absència de Mas a la celebració constitucional, ja que diu es un moment per sumar tots junts, i unir les nostres fortaleses entorn una base solida com la carta magna.

 

Una nova presa de pel del personatge més fals que ha passat pel Govern espanyol, i que fent honor a la seva fama, marxarà amb una promesa trencada més, de fet ja no be d’una, però el cinisme d’aquest personatge no te aturador. Un any negociant aquest deute del 2008 i que marca la llei, i ara quan el seu mandat en funcions agonitza, ens diu amb la seva ministra al capdavant, que ho deixen pel següent govern i es renten les mans. Recordo que això també serveix per  demostrar si es que calia que les famoses comissions bilaterals son un gran frau, que de bilaterals no en tenen res, ja que com he dit molts cops, nomes un te el poder i decideix, i això de bilateral no en te res, potser ja n’hi ha prou, que per intentar ocultar les misèries, ens vulguin vendre aquesta realitat virtual. Desprès del fons de competitivitat incomplert, ara la disposició d’un estatut d’anar per casa que com queda demostrat es paper mullat, en total i nomes amb aquests dos conceptes, 2200 milions que els podem sumar a l’espoli fiscal, per cert un altra frase dedicada a la Presidenta del Parlament, amb la peculiaritat que aquesta última partida si que estava inclosa en el pressupost, i al no ingressar-ho, els problemes es multiplicaran, i les retallades sinó es vol trencar aquest cercle macabre, hauran de ser més dures per intentar acostar-se a l’objectiu, que nomes es basa en el nostre esforç, sense esperar que cap deute de l’Estat central sigui cobrat, cosa que evidentment beneficiarà els números espanyols que cobren i no paguen, un negoci rodó amb uns pèssims negociants com els catalans. De fet Mas Collell ho qualifica d’aixecada de camisa, caldria dir-li, que fa gairebé 300 anys que dura aquesta aixecada, no es una situació nova, i per tant no cal mostrar tanta sorpresa. Pel que fa a la Chacon, i la seva base solida on tots hem d’anar plegats, caldria dir-li que definitivament s’instal·li a Madrid, i a ser possible no torni mai més. Ja n’hi ha prou d’insultar-nos d’aquesta manera, la seva base arrossega Catalunya a un pou sense fons, i ho sap perfectament, no respecta els nostres drets i prohibeix la llibertat dels pobles, per exprimir-los com a llimones en benefici de l’imperi, cosa que fa recordar allò “de una grande y libre”, que mai ha deixat d’existir.