NORMALITZANT LA INJUSTÍCIA
Quan s’ha renunciat a plantar cara i a acceptar amb sumbmissió qualsevol cosa que vingui de Madrid, el problema entre d’altres es normalitar el que no es normal ja que l’ocupació principal de Govern i partits es intentar fer una cortina de fum per tapar les vergonyes constants.
Ara veiem com el Tribuna imposa la segona inhabilitació al President Torra per 15 mesos de durada i 24 mil euros de multa. La mateixa es per la pancarta penjada al balcó de la Generalitat en defensa dels presos polítics i a favor del retorn dels exiliats amb un fet que ha passat desapercebut, que aquesta era fora del periode electoral, el principal argument per la primera inhabilitació per la pretesa neutralitat política. Alhora les reaccions dels partits han estat pràcticament zero, un nou fet de vergonya aliena. Al mateix temps veiem com el TS ara si podria admetre a tràmit els recusos sobre els indults dels presos polítics pels canvis de majories en el mateix Tribunal i arrel de les reclamacions del feixisme d’entitats com Convivència Civica Catalana, partits com VOX o PP i persones individuals com Arrimadas, Millo o Carrizosa entre d’altres.
El cas del President Torra es simptomàtic. Tots sabem que va quedar-se força sol en el seu periode de Govern, tant pel seu partit, com sobretot les desavinences amb Esquerra, però aquestes barralles de curta volada que caracteritzen els nostres partits, no haurien de ser raó per no declarar contundentment la injustícia a tot un President de la Generalitat. Aquesta segona condemna encara te menys raó de ser. La primera es totalment fora de lloc en qualsevol democràcia, però la segona fins hi tot contradiu els arguments de la primera, ja que com deia abans aquesta pancarta apart del contingut era fora de periode electoral i per tant no era subjecte d’aquesta pretesa neutralitat que el Tribunal va argumentar. Tot un desgavell que els partit han acatat amb normalitat i pràcticament sense cap comentari, o sigui amb normalitat absoluta.
Respecte el segon tema, es un nou cop a l’independentisme de conseqüències imprevisibles pels presos polítics i que tampoc sera cap causa per seguir col·laborant amb el Govern espanyol i reclamar Taules de diàleg inexistents, exactament igual que amb l’afer de l’espionatge i seguint aquest camí de la submissió permanent sense fissures.
Normalitzar la injustícia, es el climax d’aquesta manera de fer i una manera de validar aquesta democràcia de fireta espanyola.