ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LI PODEM DIR DICTADURA

Les noves onades de repressió absoluta sobre Catalunya arrel del seu conflicte polític i democràtic ens fan pensar que cal treure la vena dels ulls als nostres representants i veure amb qui i que ens enfrontem i com anomenar-lo per actuar en consonancia.

Ahir veiem com entraven per la porta del jutjat els cinc juristes de prestigi i acadèmics que van ser elegits per ser síndics en el referèndum d el’1 O i poder garantir el bon funcionament del mateix. Ara s’enfronten a penes de gairebé 3 anys de presó i la Fiscalia els acusa de desobediència greu i usurpació de funcions. De fet ells van ser triats pel Govern català i un cop la Justícia espanyola els va inhabilitar no van poder complir les funcions assessores encomanades, alhora que tampoc van usurpar la funció a ningú, ja que com altres cops i degut al seu prestigi acadèmic donaven la seva experiència per un procés en aquest cas validat des de la Generalitat.

Les amenaces sobre ells, van ser objectiu espanyol per intentar que el Referèndum tingués les mínimes garanties i dificultar la seva realització i possible validació internacional posterior. Ara amb aquesta ratzia contra tot el que va desafiar l’Estat amb la democràcia i les urnes com armes poderoses ens trobem que poden ser condemnats per això. Tanmateix es el fil argumental que hem vist des de fa 3 anys i com funciona el anomenen repetidament una democràcia plena i el que des del costat català participant en els seus organs i donen validesa.

Aquesta errada estratègica, crec que pot ser la clau de volta del conflicte. Veure que parlem de sobiranies, de territori i que així actua la part que te totes les eines i els pocs escrùpols per fer-hi front envers una part sense reconeixement i amb el lliri a la mà.

Caldria comença a dir que efectivament això no es una democràcia plena, ni tant sols democràcia, es una continuació de la Dictadura amb greus retallades de drets per la societat, i greus mancances que impedeixen i censuren en aquest cas als catalans utilitzant la violència policial en primer terme i desprès la violència estructural en forma de Jutges i institucions amb el suport dels partits del Règim del 78 de la dreta a l’esquerra.

Davant d’això, caldria dir les coses pel seu nom i com a primera mesura deixar de col·laborar en les seves institucions començant per Madrid i els nostres Diputats. El conflicte o s’admet i s’actua en conseqüència o no te cap efecte, i aquest primer pas i no col·laborar en cap institució espanyola seria un missatge molt potent per començar a obrir els ulls i deixar aquest stablishment català descol·locat per un procés que ara si aniria de debó i amb credibilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.