L’ESPANTALL DELS POPULARS
A mesura s’acosta el final de la legislatura espanyola, aquell run run des del teoric costat esquerra i el seus col·laboradors catalans sobre aquella mena de que be el llop, transformat amb els populars, veiem articulistes, mitjans i interessats abocats amb aquesta cinica tasca.
Llegia avui un article de totes les lleis que vol derogar Feijoo si guanya les eleccions com regular l’eutanàsia, la llei d’Educació, llei si es i, llei avortament i trans, la del delicte de sedició, la llei de secrets oficials o la reforma laboral. Vol incoroporar al Codi penal el delicte de la convocatòria de referèndum il·legal o acabar amb el gravàmens a energetiques i bancs per posar uns exemples.
A simple vista, sembla un gran canvi i un endarreriment d’un Estat ja molt endarrerit, però caldria dir i explicar que ha fet el Govern se suposa alternatiu i actual amb aquest que el el PSOE i ara amb el suport de Podemos per valorar aquestes amenaces. De fet una de les lleis més restrictives com la llei mordassa de Rajoy i que havia de ser anul·lat el primer dia, encara està en un calaix, això ja es simptomàtic. Respecte la llei d’Educació ja es sabut que cada canvi de color al Govern provoca un canvi, ja que no hi ha cultura democràtica per veure que aquesta llei no es de partit sinó de país i per tant hauria de ser amb consens per no canviar-la cada dos per tres, pel que fa al delicte de sedició, i com ens demostra per exemple Ammistia Internacional i altres organitzacions i dit pels mateixos socialistes es un simple canvi de nom estetic però amb el nou delicte encara millor per la depressió descarnada, per tant més del mateix. Parlen de la llei de secrets oficials, quan no han volgut investigar el Catalangate i l’espionatge amb Pegasus, un fet gravissim en qualsevol estat democràtic. La incorporació de la pena per referèndum il·legal de fet es la mateixa opinió que socialistes i Podemos com hem vist amb el seu suport al 155 sense contemplacions i la repressió posterior sense fre.
Ens parlen també de la llei de memòria històrica, quan aquesta teorica esquerra mai ha perseguit al franquisme, i ha seguit protegint als torturadors i col·laboradors del règim amb els morts als vorals de les carreteres com a vergonya.
En definitiva, podriem anar fent comparacions i ens adonariem que les diferències son poques i pel que fa Catalunya, concretament cap. Per tant aquest espantall es una mentida més nomes apte per interés particular de PSOE, Podemos i Esquerra.