ALBERT CORTES MONSERRAT

El dia desprès ha servit per veure les primeres reaccions, què com era d’esperar han passat pel silenci absolut al descrèdit en alguns casos, fins a allunyar-se d’aquest radicalisme en diuen ells, desvinculant-se de qualsevol relació amb el tema, com es el cas de UDC o ICV.

El silenci del PSOE-C es total, no sigui que la crosta com diuen ells s’estengui amb mes rapidesa de la què ja ho fa, per part del govern el vice-president Carod ha defensat la política exterior de la Generalitat i el total respecte a la iniciativa que es de la societat civil, això no es cap mèrit, es una obligació com a demòcrates, i a més si la posició del govern es aquesta, la senyora Terron delegada del govern a la Unió Europea, hauria d’haver estat cessada per les seves declaracions de menyspreu, i dit sigui de pas el poc respecte a la posició d’uns catalans què li paguem el sou amb els nostres impostos, es una contradicció, què dona idea de la submissió del partit republicà en el govern socialista de Catalunya.

Pel que fa Unió s’ha afanyat a recordar que entre els compromisos de CIU no hi ha la Independència, i sobre les critiques a Duran per part d’en Lopez Tena han expressat que Catalunya ja en sap la vàlua d’aquest polític.  Vertaderament hi tant que ho sabem, i el seu fracàs electoral números amb ma es irrefutable, i evidentment no el poden discutir, així com la seva defensa d’aquesta dependència absurda de l’Estat Espanyol que cada cop es fa més difícil de justificar, el trencament de la federació ha de se el proper pas lògic si es volen evitar mes contradiccions.

Per part d’ICV, en Jordi Guillot  ha volgut deixar clar que no donen suport a la manifestació, i que la seva aposta es el federalisme, caldria recordar-li que amb qui es volen federar, perquè que jo sàpiga no hi ha ningú disposat a fer-ho, i seguir defensant aquesta aposta absurda i impossible només es marejar la perdiu, d’altra banda qualsevol demòcrata hauria d’estar d’acord en defensar un referèndum d’autodeterminació o del que sigui, on tindrà la oportunitat de votar si o no, però negar-lo no es de demòcrates, i desacredita encara més aquest partit crossa ombra del socialisme.

El PSOE-C per boca d’en Miquel Iceta ha qualificat el primer any de Zapatero amb un notable, crec què sobren els comentaris ja que si un incompliment rere una altre mereix aquesta nota, dona una idea de la preocupació d’aquest partit per Catalunya, segurament la mateixa que jo per Azerbayan posem per cas.

Pel que fa a la premsa internacional hi ha hagut un ampli reso en els principals rotatius què era l’objectiu, cosa que a l’Estat Espanyol s’ha intentat silenciar o minimitzar, i m’he pres la molèstia de llegir una crònica de Juan Carlos Girauta, conegut pel seu espanyolisme ranci, i què amb ironia diu que volíem deu mil i què com a molt hem arribat a la meitat, criticant als polítics d’ERC i CDC assistents per la seva radicalització, i dona una lliçó dient que el sobiranisme es un atribut només dels estats, criticant al socialisme per voler aplicar la Espanya plural, i què només ha fet què augmentar els partidaris de la ruptura, criticant que els impostos van a parar organitzacions que defensen aquest objectiu i proposa fer una manifestació a Brussel·les reclamant la espanyolitat a Catalunya.

Molts nervis veig amb aquest periodista que amaga la seva preocupació per un fet que sap què pot tenir transcendència en un futur, i què més enllà de la quantitat molt important tenint en compte els mitjans, i el silenci a la iniciativa per part dels partits i mitjans de comunicació, vol donar lliçons de sobiranisme què només es dels estats, i es deixa dels què amb tot el dret reconegut internacionalment ho volen ser, i fa gairebé 300 anys que no ho son per la força de les armes, i només cal que miri la realitat europea cosa què evidentment no l’interessa, respecte a l’Espanya plural, que jo sàpiga cap partit espanyol la vol ja que el model es únic per tothom, i respecte a la manifestació i deixant a banda els sentiments,  si vol defensar l’espanyolisme amb la llista de greuges que sofrim per part de l’Estat, crec que ningú ho entendrà, ja que simplement es absurd defensar estar pitjor podent estar millor, la por al que es inevitable fa escriure aquestes bajanades que son un bon senyal pel projecte.