LEGITIMITAT ZERO
Ara ens diuen que el nou Govern d’Esquerra i amb les noves incorporacions, algunes de traca es el Govern del 80% o del 3 d’octubre. Ho diuen sense riure i amb tota la seriositat de la frase com si la societat catalana no existis ho directament hagués perdut la memòria.
Ens diu Vilagrà que el Govern està compromès amb avançar cap a la independència. Veiem les noves incorporacions, un exconvergent contra la independència, en Carles Campuzano, en Quim Nadal que ja va a ser el Govern amb el Tripartit de Maragall, una ex podem Gemma Ubasart que tots recordem per la seva campanya contra Artur Mas i no crec que favorable a la independència, una Meritxell Serret que va tornar de l’exili per sotmetres a la Justícia espanyola i recordo amb judici pendent, ho dic per altres casos que tots coneixem i que han acabat amb sortida previa, es veu que en aquest cas fins hi tot es pot ser Conseller. Una barreja ideològica que no fa res més que constatar que el Govern cap a la independència era un slogan sense cap fonament.
Un Govern que continua amb els seus 33 diputats de suport del total de 135 i per tant d’entrada simplement representa això. Diuen el 80%, es deuen referir al dret a decidir, vol dir que tornem a retrocedir al 2012, segurament el proper serà reclamar que no toquin més l’Estatut i potser encara veurem la reclamació del 78 de Llibertat, ammistia i Estatut d’Autonomia. Per cert enterren el referèndum de l’1 d’octubre, això si que es una obsessió en benefici d’un infinit al llarg del temps sense fi. Del 3 d’octubre en diuen, i s’obliden que el poble va sortir per protestar contra la violència de l’Estat per intentar evitar el referèndum i per exigir la proclamació oficial de resultats del mateix i la Declaració posterior de la independència, crec que no esta en el programa de Govern, on per cert com a mínim la gent representada per la CUP o per Junts que si estaven el dia 3 al carrer tampoc els veig representats.
Una broma de mal gust d’un Govern sense suports parlamentaris evidents, en clara minoria, una composició que si s’allunya definitivament de l’objectiu del 52% que tant ens van vendre per culminar el procés, i vers el contrari pretén enterrar-lo per sempre. Nomes els sobra el carrer que comença a reaccionar davant tanta deriva i tant d’engany polític, d’un partit que ha perdut el nord i aspirà a ser la Convergència de Pujol en una autonomia plàcida, però amb la diferència que el passat recent va a la seva contra i la societat ja ha passat aquesta pantalla.
Una legitimitat zero.