LA REPRESSIÓ ESTRUCTURAL
La querella de la Fiscalia pel President Torrent i els membres independentistes de la Mesa per desobediència, concretament per les resolucions aprovades a favor de l’autodeterminació i un altre per la reprovació del Rei es una prova més de les estratègies de l’Estat que haurien de fer reflexionar.
En Torrent ens diu que volen convertir la Mesa en un organ censor, i efectivament es així. Aquesta mateixa argumentació ja va ser utilitzada per la Presidenta Forcadell i ho ha pagat amb la pena de presó que encara compleix. De fet els dos tenen tota la raó, una Mesa d’una cambra parlamentària ha de promoure el debat i donar tràmit a les resolucions que presenten els grups per exercir les funcions que un Parlament gestiona. No pot prohibir debats per incomodes que siguin, ni censurar a cap grup. Tots sabem que això funcionava així fins començar el procés cap a la independència tant al carrer com amb les majories parlamentàries a la cambra catalana per part dels grups que l’impulsen, llavors l’Estat ha tret la seva via repressora i senzillament com la més vulgar de les Dictadures utilitza la censura i la prohibició en benefici dels seus interessos deixant els drets democràtics de la societat en res.
De totes maneres, aquesta querella estava guardada al calaix de feia mesos i curiosament el moment que sembla es pot exercir aquest 52% de vot independentista amb un nou Govern dels tres partits, ho preten dinamitar i fer un nou avis a navegants per les properes persones que exerceixin els càrrecs claus del país. La cultura de la por i de l’amenaça amb el braç armat de l’Estat via judicial o policial, de fet com deia com qualsevol Dictadura, res estrany per aquest camí.
Tanmateix fa riure, que Torrent presenti aquestes queixes, i se l’acusi de desobediència, quan tota la passada legislatura ha obeit cegament i ha estat un dels braços executors de les paranoies i imposicions de l’Estat, recordem que no va deixar investir el President Puigdemont, va treure el vot al President Torra, va fer perdre la condició de diputats o va deixar que es publiques al llibre oficial parts del que havia resolt la cambra per posar uns exemples, portant aquesta deriva a deixar el Parlament en pràcticament res i els drets de la ciutadania de retruc en paper mullat.
Crec que ara hauria d’aprendre la lliçó que ja haurien de saber que Espanya mai perdona segons que, i per molta obediència que hi hagi al final no serveix de res quan els interessos així ho manen.
Una repressió estructural que no admet dialegs ni solucions democràtiques compartides. Que més ha de passar perquè tothom ho tingui clar.