LA LLUITA DEL CATALÀ
Aquest odi irracional espanyol amb la llengua catalana avui viu un altre capítol a la seva cambra legislativa on la simple normalitat de poder utilitzar les llengues oficials d’alguna part del territori ha aixecat la visió cavernaria per la seva utilització.
De fet, son 300 anys de lluita per eliminar una llengua i imposar-ne un altra a la força i com sigui fa que la normalitat com deia avui a les institucions espanyoles i que en el context actual tampoc ens hauria d’importar gens, ja que tots sabem que la salvació i protecció de la nostra llengua nomes serà possible amb un Estat propi i uns partits que deixin el tacticisme de sempre i posin el català com a única llengua oficial com ha passat a tot el món en circumstàncies semblants. Tanmateix molts dels discursos tallats bruscament en català a la cambra han estat actuacions de cara a la galeria que ara ja no seran possibles per la seva utilització, que crec no serà per sempre, nomes per necessitat de la investidura, però que serà reversible en un altre context, ja que la mentalitat imperialista i de pensament únic del poder espanyol no canviarà pas, que no ens venguin cap moto.
A Europa hem viscut un paper semblant amb un Estat sense cap ganes presentant una proposta d’oficialitat que de moment ha estat ajornada i per tant de moment en via morta i que hauria de provocar el trencament de les negociacions i el camí cap a unes noves eleccions, no hi ha res més que fum i Espanya com sabem no es de fiar, i menys amb temes relacionats amb Catalunya. Cal mirar enrere la història i veure que l’obsessió per destruir la nostra identitat, la diferència ha estat la seva lluita constant. La llengua ès bàsica per això i ningú pot creure que si no es per questions tàctiques i de necessitat per la investidura mai si hagués arribat. De fet els mateixos actors ja han rebutjat aquestes propostes infinitat de vegades i per tant ni son creibles, ni possibles en el temps.
La lluita del català es lligada a la lluita per l’Estat propi.