LA INICIATIVA POPULAR PER L?AUTODETERMINACIÓ
Coincideixo plenament amb l’Enric Canela, portaveu de Deu Mil a Brussel·les, que la manifestació de dissabte ha de ser el tret de sortida de tot un seguit d’accions amb un objectiu comú, que es la consecució de l’Estat Propi, i per això junt amb l’associació Catalunya Estat-Lliure, preparen una iniciativa legislativa popular per portar el debat de la sobirania al centre del debat polític.
Efectivament, aquesta iniciativa a la qual ha de donar llum verda el Parlament, i poder aconseguir les 50000 signatures necessàries perquè el Parlament obri un debat sobre l’autodeterminació, i tot seguit es convoqui un Referèndum, concretament el 12 de Setembre del 2010.
Mes enllà de les dates, crec què es una bona iniciativa per mantenir el tema ben viu, i començar a agafar les ganes de la adormida societat catalana de donar un tomb a la situació, i sortir de la mediocritat quotidiana. També seria una bona oportunitat per obligar als partits polítics catalans a mullar-se sobre un projecte que les direccions actuals dels partits no s’atreveixen a plantejar ni de puntetes, al veure els posicionaments, i preveient una majoria favorable al Parlament amb els vots de CIU, ERC i ICV, veuríem si això es convertiria amb un compromís programàtic segurament amb altres dirigents al capdavant sense por, i no estant marcats com els actuals.
D’altra banda podríem observar com PSOE-C, PP i Ciudadanos segurament mostren la seva cara mes agressiva, i se’ls veu incomodes amb aquesta qüestió què tant gelosament volen amagar, i amb tant de menyspreu solen tractar, i veuríem com justifiquen estar en contra de què la gent decideixi lliurement el seu futur.
La diferencia amb la consulta basca, es què la iniciativa provindria de la societat civil cap al Parlament, i no a l’inrevés, i crec això encara li donaria un plus mes de legitimitat, tot hi què la Consulta Basca la tenia tota, excepte pels enemics de la democràcia, en aquest cas l’Estat Espanyol.
He llegit en altres articles què aquesta iniciativa si s’arriba al final es podria perdre el Referèndum, i què s’hauria de fer mes pedagogia i preparar millor la societat en base a les enquestes existents, jo crec que portem 295 anys fent pedagogia i sent simpàtics, i ja n’hi ha prou, ara cal passar l’acció, i demostrar què no es te por a la opinió de la gent, i a més les enquestes ens revelen un independentisme creixent amb possibilitats reals de guanyar, i què com ha succeït en altres territoris al visualitzar-la com una possibilitat real i propera, es podria disparar en els què ara no tenen una opinió molt clara, o nomes ho veuen com una fantasia.
Les crides al vent pel 2014 amb una Generalitat cada cop més submisa, i una societat catalana mes espanyolitzada son paper mullat i pur electoralisme, no cal esperar tant, i més enllà de si es el 10, 11 o 12, cal seguir amb una iniciativa rere l’altre per mantenir viva la flama, i incidir en un canvi en els partits catalans què ho han de fer possible, i on els defensors d’aquest dret essencial en qualsevol societat poden anar fent forat, i desplaçant els ocupants de les covardes i acomplexades direccions actuals.
Es una bola de neu que ha de començarà a rodar. i què aquest cop no es pot aturar, sinó que s’ha de anar fent mes gran cada cop, i sobretot fugint de protagonismes personals per deixar pas a l’actor principal, què es l’Estat Propi dins la Unió Europea.