LA HUMILIACIÓ NO ENS FARÀ LLIURES
La imatge del President de la Generalitat i la Consellera Serret amb el President de la Cambra de Representants a Colòmbia explica moltes coses, i sobretot on ens porta la humiliació continuada i la negació del que volem ser.
Efectivament, no es de rebut veure al representant colombià amb un seient amb alçada superior a la representació catalana i encara menys la taula amb una bandera espanyola i una de molt petita al costat de catalana, per si no fos poc la fotografia compartida pel Govern, la bandera catalana i espanyola han desaparescut aixì com el representant de l’ambaixada. De fet per assumptes d’ordre intern la reunió amb el President ja va ser anul·lada i substituida per aquesta que evidentment com imatge es un zero.
Tanmateix es una imatge que es acorde amb les declaracions als tribunals i a la famosa i vergonyosa taula de diàleg renunciant a l’1 d’octubre i les seves conseqüències amb obediència cega a la Constitució espanyola, com vam poder escoltar ahir a la repetició del judici a l’antiga mesa del Parlament, en concret Ramona Barrufet dient “amb el 155 nosaltres vam acatar totalment la dissolució del parlament i del Govern”. Aquesta via ja la van seguir la majoria de polítics catalans que es van entregar a Madrid renunciant precisament allò que la societat els havia encomanat, una humiliació que el Tribunal volia escoltar per poder rebaixar penes. La renúncia també la vam poder escoltar a la Taula de diàleg afirmant que no sortirien dels conductes de la Constitució
Aquest arrossegament pel fang, la via de la renúncia i acceptació del càstig espanyol sense fissures, fent el joc a un Estat que volia passar full i oblidar l’1 d’octubre ens porta a la imatge a Colòmbia, una fotografia que no aconsellaria cap expert amb protocol i que deixa la visita amb el màxim representant de Catalunya al nivell d’una reunió informal local sense cap importància i on queda clar quin paper toca amb el símbol de la bandera i els seus tamanys, en aquest cas si que importa i les diferents alçades dels interlocutors. Canviar això hauria d’haver estat imprescindible per transmetre una imatge a la que hem renunciat, o els nostres representants ho han fet, que seria la voluntat de ser una actor normal internacionalment i amb voluntat de ser un membre més. Les paraules de Barrufet acatant totalment el cop d’estat espanyol i donant l’esquena a les nostres institucions i l’acatament constitucional per damunt de tot mai pot ser cap garantia de futur.
La humiliació no ens farà lliures.