LA FORÇA DE LA GENT NO TE ATURADOR
Aquests dies a Egipte, tenim un exemple clar de com es pot posar contra les cordes a un Dictador, que porta 30 anys manant amb ma de ferro, i passant per damunt de les normes més bàsiques de convivència i democràcia. En Hosni Mubarak, davant la sortida al carrer de la població, i la paralització del país, ha hagut d’admetre de moment que no es presentarà a la reelecció al proper setembre en unes noves eleccions manipulades i dirigides, que te previst aquest país, però evidentment la ciutadania espera la seva dimissió, i instaurar per fi una democràcia moderna a aquest històric territori.
Mubarak es un polític i militar, que governa el país des de 1981 succeint al president assassinat anterior, en les diferents eleccions posteriors va obtenir la victòria, encara que van ser boicotejades per la oposició, en gran part il·legalitzada, i en la majoria de casos sense candidats a la presidència. Internacionalment mante equilibris difícils entre Israel i Estats Units, i manté el control de la premsa i els mitjans, tot hi que la seva imatge s’ha anat deteriorant amb diversos casos de corrupció, i mesures que provocaren descontent al país. Els últims anys ha maquillat alguna reforma democràtica, però els partits opositors segueixen sent il·legals. A partir del 25 de gener les manifestacions pro-democràcia, han inundat el país, i han demanat la dimissió presidencial. L’exèrcit no ha intervingut, sobretot en les multitudinàries manifestacions al Caire i Alexandria, i que han anunciat que no pensen marxar fins que Mubarak plegui, aquest ofereix reformes constitucionals i no presentar-se a la reelecció, cosa que es rebutjada per la multitud, i que es validada per l’exèrcit, que ha dit defensar el dret d’expressió de la gent.
Aquesta es la situació que provisionalment viu el país, un dictador que porta 30 anys al poder, i una població que ja ha dit prou, i ha decidit sortir al carrer en massa, i no marxar fins que el dirigent entengui que nomes li queda la solució de marxar, i no de mesures per entretenir al personal, i deixar que aquest país entri en una nova etapa de pau i democràcia. Com deia la força de la gent no te aturador possible, i l’exèrcit així ho ha entès, la gran massa pot ser manipulada, però si te clar l’objectiu, no hi ha cap llei que la pugui aturar. Malauradament a l’estat espanyol, ja se que en un altre context, i diferents personatges, i situacions, la població va viure atemorida fins que el sanguinari dictador va morir al llit, i nomenant els seu successor, i els seus col·laboradors dirigint la famosa transició, es una prova més de la repressió tant dura viscuda, que avui en dia, 30 anys desprès, cap culpable ha passat per la justícia, i segueix sent un tema tabú. De totes maneres aquesta gent em recorda la revolució taronja que es va produir a Ucraïna, fa uns anys amb el frau electoral, i que va aconseguir tornar a repetir les eleccions. A Catalunya, i degut al nostre caràcter poc valent i arriscat, i perquè no dir-ho acomodat, no s’ha sortit al carrer en massa, tot hi la quantitat de greuges que estant enfonsant el país, tant sols el 10 de juliol passat, diuen que al voltant d’un milió de persones, la majoria cridava independència, però se’ns dubte s’ha demostrat que eren paraules buides, ja que la comtessa electoral ha dictat sentencia, i per suposat la majoria d’aquestes van netejar les seves consciencies, però poques estaven disposades a fer cap sacrifici pel que reclamaven.
En definitiva, i en qualsevol lloc del món, la ciutadania te la paraula, i si s’ho proposa pot canviar les coses, el problema es la gran massa que ni tant sols es conscient del que li afecten els greuges que rep diàriament, i per tant si no hi ha problema, tampoc hi ha reacció, la manipulació informativa es poder, i aquesta pot fer variar el rumb amb un obrir i tancar d’ulls.