LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
Hi ha una enquesta del Catalonia Global Institute que hem conegut recentment, on una de les preguntes anava sobre si estarien disposats a participar en accions de desobediència civil per aconseguir que Catalunya sigui un Estat independent.
La resposta a la pregunta, ha estat que més d’un 70% de catalans independentistes en voldrien formar part. Consideren que a l’entorn de la meitat de la població donaria suport a la independència i veurien amb bons ulls accions no violentes per avançar. Aquesta lògicament varia en funció de l’edat, sent gairebé un 80% entre els més joves i baixant a un 69% entre els més grans de 60 anys. La regió metropolitana es la més disposada amb un 77% i contrasta amb Barcelona capital amb un 69%.
Una enquesta que segurament els nostres polítics autonomistes no els interessa, ja que el que menys enyoren son els temps de les grans accions per la independència que van culminar el dia 1 d’octubre, el dia 3 d’octubre i les posteriors manifestacions a favor dels presos i exiliats polítics. Ells ens volen adormir i posar la independència en un futur tant llunyà que l’anomenat mentrestant, traduït fer política autonomista sense contemplacions sigui el fonamental. De fet la pandèmia en aquest cas ha estat un gran aliat per ells, però ara que ens estem sortint de la mateixa, la societat ha de reprendre les accions i mostrar al món que seguim aquí i exigim culminar el procés validat en el referèndum com no pot ser d’altra manera a pesar dels nostres partits.
Per fer això, evidentment cal organització i lideratges, però també accions que tornin a posar Catalunya en el món com ja va estar. Alhora aquestes han de tallar les vinculacions amb l’Estat i que la gent que hi participi sigui conscient que la desobediència es imprescindible per arribar a bon port dins l’Estat espanyol. Una desobediència pacífica, però ferma i decidida acceptant les conseqüències, nomes així el procés podrà ser culminat amb èxit.
Sabem que no podem comptar amb els nostres partits, per tant i tal com vam fer fa més d’una decada, hem de passar per sobre d’ells i els seus hooligans per obligar-los a seguir, encara que no els sigui de grat. Accions com la Via Catalana o el bloqueig de l’Aeroport del Prat o la frontera amb França han de ser referents i aquí nosaltres ho podem decidir i executar.
No hi ha altra forma que la desobediència civil.