LA CONSULTA DE L?ABRIL SEMBLA QUE MOLESTA
Fa pocs dies en Jordi Pujol va apostar per la cruïlla per Catalunya, d’independència o rendició, i per la falta d’arguments per defensar aquesta unió malaltissa amb Espanya, al cap de pocs dies tant en Mas primer, com ara l’expresident, no deixen clar si el 10 d’abril exerciran el seu dret democràtic a la consulta per la independència a la capital catalana, i mostra la seva disconformitat amb la data triada, un mes abans que les municipals, i es pregunta que busquen els organitzadors, amb una pregunta francament fora de lloc.
En Pujol per un costat segueix amb el seu canvi cap a postulats independentistes, i crides a rebutjar la imposició espanyola, i ara critica la idoneïtat de la data escollida per la consulta, que no considera positiva a un mes de les eleccions municipals, deixa sense aclarir si anirà a votar, i afirma que ha fet arribar la seva disconformitat aquí corresponia, i es fa la pregunta abans esmentada. Per altra banda el govern ha rectificat, i finalment cedirà urnes per la celebració de la consulta o les consultes pendents, superant la postura que la llei impedia cedir urnes per aquest esdeveniment, i veient que no hi ha cap normativa que ho prohibeixi expressament. A Europa, Oriol Junqueras ha demanat que es doni suport a la nou estat de Sudan del Sud, i que el dret a l’autodeterminació s’està mostrant una eina fonamental per resoldre conflictes politics, i que comencin a fer lloc per nous estats com Catalunya. Ja al Parlament, Solidaritat ha presentat la seva proposta de llei per assolir l’estat propi amb una negociació internacional, i el suport del Parlament català.
La pregunta de Pujol, el fa caure amb les velles contradiccions que ja semblaven superades, però que es mantenen com a signe d’identitat permanent , que vol dir que busquen, un cop teoritzat, analitzat el nostre mal, i aportat quina es la recepta, aquesta tard o d’hora s’ha d’aplicar, ja que el malalt no es guareix amb la informació de la seva malaltia, sinó administrant la seva teràpia. No podem estar molts anys més a la UCI com a país, ja que se’ns morirà a les mans, i ja no hi haurà res a fer. El procés de les consultes ha estat un autèntic malson per tots aquests del vull però no vull per no molestar, la comunitat internacional n’ha fet un gran reso, i des d’Arenys s’ha recorregut un camí amb encerts i errades, que ara ha de culminar a la capital catalana i la resta de municipis que falten, i poder avaluar els resultats globals amb dades reals que ningú podrà refusar, alhora que han creat i enfortit la nostra consciència nacional, i l’aprofundiment simple de la democràcia, precisament això es el que volen, anar a votar es una qüestió de responsabilitat individual, i no de dates oportunes o menys oportunes. Es perfectament compatible la consulta amb una qüestió nacional, i al cap d’un mes el govern dels municipis, una qüestió de partits i poder local. Aquesta deshinbició pel projecte independentista que molesta hi molt, fa prendre decisions ridícules com no cedir urnes des del govern, que desprès han de ser rectificades, ja que les urnes son els instruments per la democràcia, i per tant no hi pot haver cap llei que en veti el seu us. Bona feina de l’Oriol Junqueras, amb aquesta internacionalització de la nostra causa, que tanta por fa als amics de la nostra submissió per sempre, igualment la proposta de Solidaritat, deixant de banda l’efecte publicitari, es un compromís que s’ha de dur a terme amb normalitat, igual que molts accepten amb normalitat retallades de tot tipus per no deixar de validar el nostre espoli de per vida, també es perfectament normal abordar solucions definitives per sortir de la crisi, i d’un futur que al costat de l’estat espanyol no ens depara res de bo.
Segurament en Pujol no ho trobaria oportú tot això, però les paraules se les endu el vent, i els fets son els que marquen les diferències, per tant en contraposició a totes les politiques basades en la submissió, hi ha d’haver l’aposta per trencar aquesta dependència nociva, i aquest debat ja normal en qualsevol àmbit.