LA CONSTITUCIÓ FRANQUISTA
Avui, aniversari de la Constitució espanyola, un tractat fonamental, que te poc de democràtic i si molt de continuació del règim i nul respecte a la societat que ha de regir.
Mentida sobre mentida s’ha anat construint un relat sobre aquesta llei magna i la necessitat d’obediència cega per la seva grandesa i capacitat de solucionar tots els problemes. Com hem vist recentment amb el procés català no serveix pel més fonamental, donar solucions a la societat, quan aquesta vol canviar les regles del joc, i això es una realitat.
De fet, es una llei fonamental que ja sorgeix amb defecte de fàbrica que ja indicava que no era aigua clara, no va ser redactada per un parlament escollit per la gent i havent escoltat les diferents propostes per decidir el seu vot, sinó per persones properes o ben controlades pel règim i per suposat no triades per la gent,el text copia parts de la llei de reforma politica franquista i per tant allunyada de qualsevol democràcia occidental, apart va ser tutelada pel règim, el qual va quedar absolt de qualsevol responsabilitat del periode dictatorial i va marcar els límits que estaven disposats a cedir.
Per altra banda, i a pesar de la cantarella enganyosa de que hi ha recorregut per fer una reforma i poder fer per exemple un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, ja hem vist que es impossible reformar-ho pel sistema creat per aquesta qüestió, alhora amb articles tant de Dictadura com posar la llei per damunt la societat, o la unitat territorial per damunt de tot.
Quan la llei que regula la convivència d’una societat es si o si per damunt de la voluntat d’aquesta mai podem parlar de democràcia, ja que la base d’aquesta i el que allunya aquest sistema d’una dictadura es precisament que el punt principal sigui la mateixa gent. El mateix podem dir de la sagrada unitat per damunt de l’opinió de la societat, es descaradament franquista i per tant inútil per un Estat que es vulgui dir democràtic.
Ens parlen de democràcia plena cada dos per tres quan el tractat o llei principal es de tot menys democràtica. Aquesta es un simple blanqueig de la falsa transició per fer veure que canvia el sistema mantenint el més essèncial del passat, un vici ja d’origen.
A partir d’aquí, tant les estructures de poder com l’arquitectura estructural de l’Estat i els seus diversos elements mai poden ser democràtics, com s’ha demostrat.
En definitiva, l’aniversari d’una Constitució franquista.