LA COMÈDIA DE LA PLAÇA SANT JAUME
El desencís és molt gran, i la bretxa entre partits i ciutadania cada cop es més gran, sobretot per la part independentista. Aquest retorn a marxes forçades cap a l’autonomisme més clàssic es un fet que cada cop questiona menys gent.
Un escenari ideal pel Govern espanyol encapçalat per Pedro Sanchez i que obté tots els fruits que vol del seu soci de Catalunya, el qual segueix aprovant totes les lleis sense res a canvi i nomes preocupat de disfressar la realitat per fer-la més digerible. La principal aposta la Taula de diàleg que de moment donava dos anys de marge d’autonomisme per oblidar l’1 d’octubre, es una pres de pel intolerable i on tots els seus participants i suports en son complices. No hi ha cap full de ruta, els principals temes com l’autodeterminació evidentment es vetat i no s’en parlarà mai, un guió marcat pel PSOE i que ara queda ajornat fins de moment la primavera ja que les eleccions de Castella i Lleó evidentment son tema prioritari molt per davant d’un tema acabat com el procés català.
Escoltem com Foment del Treball, gens propera a res que faci tuf independentista presenta un informe on el dèficit inversor de l’Estat amb infraestructures a Catalunya arribar fins als 35 mil milions en 12 anys. Això nomes el robatori estatal per inversions en infraestructures, evidentment deixem a banda el dèficit crònic fiscal. Evidentment amb aquestes xifres escàndaloses les opoertunitats perdudes pel territori son immenses i la possibilitat de millorar l’Estat del Benestar molt escassa. La possibilitat de fer política per la gent pràcticament queda en cortines de fum com ens tenen acostumats.
Una trista realitat que contrasta amb el modus vivendi que han mantingut la nostra classe institucional i on sembla amb l’autonomisme es viu molt bé. De fet els mitjans, els hooligans ben ensinistrats controlen el relat i mantenen aquestes batalletes de curta volada per entretenir una societat faltada de lideratges per encendre l’espurna del foc nou i la revolució pacífica cap un objectiu.
No apostaria, quan de temp pot durar aquesta comèdia, però segurament quan sigui amortitzada, una nova en vindrà sense remei. Com sempre la clau la té la ciutadania, desencantada veient com per exemple formacions com Podemos calla davant la vergonyosa reforma laboral del socialisme i protesta contra representants de Festivals músicals com Eurovisió com si fos el tema cabdal de les nostres vides. Aquests precisament son els nous socis que Esquerra ens presenta en la mateixa trinxera.
La comèdia de la Plaça Sant Jaume.