El jugador català Àlex Fàbregas de la selecció espanyola d’hoquei herba als Jocs Olímpics va expressar amb la major educació possible el seu sentiment nacional per Catalunya, i la seva obligació de ser representant de la “Roja” per obligació, tot hi deixar sense cap mena de dubte el seu compromís amb els companys d’equip, i la seva professionalitat com esportista. Aquestes simples i sinceres afirmacions li han costat tota mena d’insults i amenaces de la caverna espanyola que fins hi tot l’han obligat a tancar el seu compte de Twitter. La xenofòbia del nacionalisme espanyol un cop més queda en evidència.

Campanya a la xarxa de suport a aquest jugador català per expressar el seu pensament lliure en qualsevol estat democràtic, excepte els que no ho son com l’Estat espanyol. Senzillament ha expressat un sentiment cada cop més majoritari, en forma de que Espanya no ens representa, cosa que es referma amb la persecució de qualsevol bandera no estatal a les graderies olímpiques, com si un sentiment, depengues de la seva visibilitat material. Alguns mitjans del nostre país un cop més han fet silenci davant aquestes agressions i paranoia espanyola, amagant els insults i amenaces rebuts. Cal dir que de 18 seleccionats, 16 son catalans, i se sap que la majoria veurien amb molts bons ulls poder triar entre Catalunya o Espanya per competir. De fet Catalunya i concretament Terrassa son la base d’aquest esport, encara que la concentració es va portar incomprensiblement a Santander on molts cops s’animava la gent a assistir amb banderes espanyoles a veure els entrenaments en un nou punt de paranoia d’un nacionalisme radical i boig que res te a veure amb nosaltres.

Una de les claus es que els esportistes estan obligats per llei a acudir a la trucada de la selecció estatal ho vulguin o no, per tant no hauria d’estranyar que els sentiments i ganes de molts esportistes anessin per un altra costat, ja que no hi ha opció d’executar aquest sentiment a la la realitat. Les reaccions de la caverna han estat semblants als focs de l’Empordà amb un odi sense precedents, i sembla més viu que mai per part d’un sector de l’estat espanyol que si be mai han amagat la nostra profunda diferencia o poca sintonia, ara es mostra amb tota la seva virulència sense fre, i demostrant que la feble democràcia espanyola no entén de diferencies i si molt d’imposicions, fins hi tot en els nostres sentiments més íntims que no permeten expressar en llibertat i respecte el que es vulgui, tant com dir que en cap moment al camp pensa amb Espanya, però gaudeix amb els seus companys i no dona cap dubte de la seva professionalitat.

Es un nou cas aguditzat de la catalanofòbia desfermada a l’Estat espanyola, promoguda per alguns mitjans i amb la col·laboració amb el silenci d’alguns dels nostres que no son capaços ni de denunciar aquesta autèntica bogeria i racisme espanyol, barrejat amb la no superació de la dictadura franquista, i els drets de conquesta pels segles dels segles que segons es veu permeten obligar al pensament únic a tota la població, i a un sentiment compartit per obligació per damunt dels drets individuals i com a poble de cada individu o comunitat. Una clara manca de democràcia i tarannà cavernícola que es mostra tal com es.

En definitiva, tot el suport a tots els Àlex Fàbregas de l’esport que pateixen en silenci aquestes pràctiques totalment dictatorials i que malauradament es van repetint dia rere dia sense fre.