ALBERT CORTES MONSERRAT

En Javier Nart, es el candidat de Ciudadanos a les Eleccions Europees, i ens diu que els possibles diputats independentistes a Brussel·les seran com una gota d’aigua en el Pacific sense cap rellevancia. Alhora el tema independència li crea avorriment i fàstic, dient aquella vella cantarella que el debat nacional no es el centre del debat polític. Com es pot comprovar ni l’educació més elemental, ni sobretot el respecte per totes les opcions i sobretot per bona part d’una societat no son els seus punts forts, cosa que evidentment son motius suficients per rebutjar la seva candidatura.

Es presenta com un cap de llista diferent perquè no es un polític, i mai ha viscut de la mateixa, estan fart de la casta política. Diu que les eleccions a Catalunya s’estan convertint en un altra cosa i ho troba lamentable. acusant de mobilitzar els separatistes per la víscera, i es burla de la representativa que aconseguiran els partits amb opció independentista. Es queixa de que el Govern utilitzi el tema de l’Estat propi per resoldre un problema financer i que ho diguin els que han malbarat els diners en pràctiques corruptes. Alhora titlla de zero la repercussió del procés internacionalment amb el fracàs del President Mas.

Es posa la corona de sant per no definir-se com a polític, i presentar-ho com un mèrit. Es demagògia absoluta, en el sentit que hi ha polítics bons i dolents, no es pot generalitzar a la lleugera, i en tot cas els prejudicis contra el que anomena casta política queden desvirtuats per la seva exposició, mala educació i odi contra el procés català, fruit del seu nacionalisme espanyol cec i sense atendre a raons. Si no viu en un altre planeta, hauria de saber que per molt que li dolgui a Catalunya, el tema central es nacional en els últims anys, i no fruit de cap bogeria de tal o qual polític, sinò per la pressió d’un poble que ja s’ha visualitzat clarament en la gran manifestació de Barcelona i en la Via Catalana, una part molt important de la societat catalana que ha reclamat la independència i votar democràticament com no pot ser d’altra manera.

Per altra banda, la seva soberbia també l’impedeix veure que els partits catalans nomes seran votats a Catalunya i per tant la circumscripció espanyola els fa difícil treure molts eurodiputats, i en cap cas es motiu de burla, ja que la representativitat del seu partit, si la treu, també serà mínima i ningú amb dos dits de seny i salut democràtica ho utilitzarà com argument electoral.

Tampoc sap veure, se’ns dubte cec pel seu nacionalisme espanyol, que no es tracta d’un problema financer, que també, ara ja es tracta de la dignitat i del futur d’aquest poble. Les altres qüestions ja han caducat fa temps per la manera d’actuar del govern espanyol de torn on cap color canvia el tracte a Catalunya. Per cert si vol veure molts corruptes, primer que miri les principals institucions de l’Estat i segur que en trobarà amb grans quantitats.

Pel que fa al procés internacional, de moment hauria de dir que l’Estat espanyol tot i el seu poder no ha aconseguit cap posicionament  contrari de cap estat al nostre procés democràtic i pacífic.

En definitiva, un gran exemple de tot el que un candidat no pot fer, i on no enganyarà a ningú.