INDIGNACIÓ CONSTANT
Massa mentides i massa foscor dels nostres lideratges com per demanar que la societat es refii dels mateixos desprès de l’octubre del 2017. Nomes es veu com una estratègia amb èxits la que es fa des de l’exili amb victòries judicials que posen la nostra causa en el punt de mira.
De fet, hem escoltat declaracions de vergonya aliena dels nostres presos polítics indultats que res tenen a veure amb el que ens deien abans d’entrar a la presó. Per exemple el que hem sabut de Carme Forcadell i la seva entrevista amb Pilar Urbano dins la mateixa. A la mateixa donava validesa als postulats de l’entrevistadora i les mancances i desconfiances dins el procès, deixant al final al President com a responsable del Referèndum i una estratègia dissenyada des de l’estranger com un muntatgei reblant el clau dient que no estava informada de les penes de presó que s’exposava. Si això afegim allò que escoltem de fer fora responsabilitats del referèndum com va fer Romeva la passada setmana, el hem de ser més, ara no toca, demanar un referèndum pactat o Europa ens mira ja tenim un poti poti indignant.
De fet si mirem la Generalitat, aquesta setmana veiem com el anomenats 9 de lledoners passaran al judici amb la mateixa institució com a part acusadora, la mateixa que esperonava la gent a sortir al carrer i alhora els reprimia. Fins hi tot veiem Jordi Cuixar com en el seu llibre ens proposa tornar a fer un nou referèndum amb més gent disposada a anar a la presó per defensar-lo, deixant també l’1 d’octubre del 2017 en res i el sacrifici de la societat en una anècdota.
Una nova presa de pel i proposta impossible de patada endavant que desvirtua el que ja ha decidit el vot i sense opcions ara. Cal fer efectiu aquest vot de la ciutadania amb una defensa de les nostres institucions i del poble al carrer per fer-ho possible, res més. No es tracta de tornar a la casella de sortida amb un Estat que ja sabem com actua.
De fet els nostres partits, ja veiem quina es la seva estratègia de col·laborar amb la governabilitat de l’Estat des de les seves institucions. Com veiem en els Pressupostos i l’objectiu de la quota de Netflix com a gran victòria i que ara ja escoltem veus que ens diuen que si arriba serà més aviat testimonial.
Com deia indignació constant i la certesa que calen nous lideratges.