HISTORIA MANIPULADA
Vergonya aliena, 12 anys desprès del darrer atemptat i la dissolució de la banda terrorista ETA, segueix sent un argument sobretot per la dreta espanyola en qualsevol elecció i ara no es cap excepció.
Les llistes de Bildu amb els 7 membres amb delictes de sang i 37 amb altres delictes que tots han pagat amb la condemna corresponent segueix sent el focus d’atac Popular al Socialismes de fireta espanyol. Cal dir que l’anunci de no recollir l’acta dels 7 primers ho trobo molt esperpèntic, d’entrada per reconeixer que les condemnes per la justícia un cop complides no son per retornar a la societat passant pàgina i els mateixos drets, cosa greu. Podem parlar de l’ètica o la moral de ser representants de familiars de les seves mateixes víctimes, i aquestes podrien argumentar aquest dolor encara present, però que ho diguin partits com els Populars, que van ser fundats per un franquista amb les mans tacades de sang com Fraga i que nomes cal veure qui son o de qui son fills molts dels seus dirigents i un altres partit ara governant que va crear una banda terrorista amb crims de sang i tortures en el seu currículum, es per riure per no plorar.
ETA ja no hi es, va fer el màxim esforç per acabar amb la violència i pràcticament ho va fer en solitari, ja que els partits espanyols, un o l’altra mai van cedir res per acabar amb aquesta tragèdia, de fet el seu fort mai ha estat la negociació i sembla que van fer el possible per seguir vivint amb el terrorisme sempre, cosa que no van aconseguir.
El gir de la història a l’estil dels partits teoricament independentistes catalans es veure com per una part mantenen el seu estatus dels objectius d’independència i lluita i per l’altra la seva acció es la de col·laboració total amb aquests partits espanyols que abans deia, en les seves institucions i donant suports per la governabilitat. Ara amb Bildu en tenim un altre exemple entumant la culpa amb aquestes llistes i privant dels drets legitims amb aquestes persones. Es una forma de perdre la credibilitat, tastant el poder autonòmic, s’han aferrat a ell, deixant el discurs original, amb un discurs buit de contingut.
De fet, el més normal amb la repressió que ha patit el País Basc i més recentment Catalunya seria que no hi haguessin partits bascs i catalans a les institucions espanyoles, un boicot per cert legal i evidentment cap col·laboració, però ja sabem que la realitat es un altra.
Una historia manipulada.