GRIS MOLT GRIS
Veient una mica de l’entrevisat de l’anomenat Cap de l’Oposició al Parlament català, ja es pot comprovar el nivell de grisor de la política catalana. Cap lideratge i tant sols homes grisos de partit sense cap tipus d’empenta o projecte il·lusionant.
Escoltant Salvador Illa, crec que l’únic mèrit que pot tenir, es que sense fer gairebé res pot arribar a la presidència de la Generalitat pel suicidi de l’independentisme al renunciar precisament a ella i dedicar-se a la baralla entre partits sense cap obra de Govern que es pugui posar damunt la taula. Un home gris i sense fusta de lideratge i que fa el seu paper de delegat del PSOE a Catalunya repetint els mantres de sempre. Posa el procès com una cosa del passat i dolenta, reclamant el famós diàleg entre catalans, amb la imaginaria divisió i enfrontament entre nosaltres. De fet oblida que el diàleg en una democràcia, primer es produeix amb els ciutadans presentant projectes i escoltant, posteriorment acceptant el veredicte dels mateixos que recordo donava via verda al projecte per la independència i desprès amb les majories i minories creades a la cambra parlamentària votar les seves opcions i acceptar la que sigui majoria, sigui la seva o no, exactament el que va passar a Catalunya fins el dia 1 d’octubre del 2017. Per tant prou d’aquesta mentida, suposo que el diàleg que vol es a partir d’aquesta data amb la imposició per la força i el cop d’Estat del 155 amb el seu partit signant i per damunt de la voluntat de la ciutadania catalana. Tot un democrata.
Sempre ens treu l’exemple de la lluita contra la COVID com exemple de que la lluita conjunta es la millor, sense oblidar que la centralització de molts parametres de la pandèmia va portar tot tipus de problemes en moltes comunitats i a Catalunya també, per tant i com a ministre en aquells temps, no seria el millor exemple i en qualsevol cas, no seria cap condició per negar la voluntat popular.
Diu mentides una rere l’altre quan ens parla de la defensa del català del seu partit a Madrid, quan precisament l’ha vetat allà i als organismes internacionals sempre, cal tenir barra, ens parla de les lleis socials i democràtiques quan precisament la llei mordassa segueix guardada en un calaix i la revisió de la sedició no passaria el cotó democràtic de cap Estat normal europeu.
Per posar un darrer exemple, critica al Conseller Elena, molt criticable per cert amb la seva gestió de la policia catalana i defensa el Ministre Marlaska quan sap el seu passat com encobridor de tortures i ara de morts a la tanca de Melilla, cal molt de cinisme per fer això.
En definitiva, gris molt gris.