FINAL AUTONOMISTA
Finalment aquest culebrot dolent ha acabat. El problema es que no es una ficció d’entreteniment la qual amb el comandamement es pot veure o no, si no que es el joc on les victimes son la societat que ha confiat en uns representants que evidentment no poden representar a ningú que no sigui ells mateixos.
No em cansare de repetir que em sembla gravissim que un Parlament accepti i col·labori amb tota la normalitat en modificar la voluntat popular per decisions d’organs aliens i interessats, fins hi tot no judicials com son les JEC, i això apart ho intenti vendre i intentar treure un rèdit de fer veure el que no es arribant a nivells insuportables per qualsevol societat democràtica i que finalment potser ens mereixem.
La comèdia final amb la CUP demananant una delegació de vot per Juvillà per posar contra les cordes Junts en el ple. La decisió final d’aquesta de no acceptar-ho amb l’excusa del conflicte d’interessos, ja que es votava sobre el seu cas per seguir deixant en evidència la submissió de Torrent i Esquerra en general i finalment saben que el Butlletí del Parlament del 4 de febrer ja publica la baixa del diputa despres que ahir la secretaria general ordenés la cambra la retirada de l’escó per evitar el risc de cap responsabilitat disciplinària
En resum que mentres s’obeia cegament el requeriment de les JEC, tothom feia un paper de suposada i falsa desobediència, que simplement era batalla entre els tres partits que en el fons son exactament iguals, no pensen ni faran mai cap desobediència. Com va dir el President Torra desprès de patir la mateixa vergonya “l’Autonomia es el principal escull per la independència”. Una frase que pren molt valor des del 2017 a l’actualitat on el retorn dels partits a l’autonomisme sense fissures i l’obediència cega a l’Estat que t’impedeix exercir la democràcia es un fet inquestionable, oblidant l’1 d’octubre, el procés i un objectiu que nomes lliguen a un acord amb un Estat que mai arribarà evidentment.
Un engany amb majúscules que un poble amb dignitat i responsabilitat hauria de castigar al carrer, però també a les urnes per expressar el seu rebuit a aquest frau. Pensar en un Nova Caledonia quan arribin les eleccions demanant que el món independentista no participes en unes noves eleccions autonòmiques, ni regales el seu vot a partits que no el portaran a l’objectiu que pregonen fins que com a mínim no hi hagi nous lideratges disposats seriosament a arribar al final sense supeditar això a l’Estat espanyol.