ESTRATÈGIA ESPERPÈNTICA
Aquest anunci del President Aragonès de remodelació de Govern, que no es tal i de mantenir la legislatura fins al final, crec va en una direcció equivocada i difícil d’entendre sinó es en clau estricta partidista.
Una remodelació que bàsicament dona poder i visibilitat a Vilagrà i Sabrià amb tasques que ja feien i com a promoció del partit sobretot en la tasca de comunicació, però no es una modificació com a tal amb canvis de consellers que coneixem. De fet i com he dit sempre un Govern amb 33 diputats de 135 te una legitimitat dubtosa i per ètica hauria de donar pas a donar la paraula a la societat per ratificar-lo o canviar-lo, ja sabem que la societat pels partits com menys opini millor i molt menys que decideixi.
Apart d’aquest fet objectiu, l’obra de Govern es un seguit de fracassos i cap projecte vertaderament important. Els diversos projectes fallits com les Olimpiades a Barcelona Pirineus o els blindatges de la nostra llengua en diversos àmbits que s’han demostrat totalment falsos, alhora que els anuncis de traspassos com el de Rodalies, que ja sabem que no es tal o els nuls avenços nacionals amb una Taula de diàleg fracassada. Per tant una obra de Govern pobre que ni tant sols te garantits els pressupostos propers i que ha de suar cada nova proposta degut a la seva fragilitat numerica. Son motius més que suficient per donar la veu al poble.
Alhora, la proclamació com a futur candidat al President republicà actual, no te massa sentit si les eleccions son d’aquí un any, sinó es per fer una campanya des del poder i amb el control dels mitjans per revertir les enquestes que els donen un altra disminució important de vot, que encara es podria veure més agreujada amb un hipotètic retorn del President Puigdemont que explica en part la validació per part del partit de la llei d’amnistia i el no esborrar el terrorisme del Tsunami i CDR que impedirà el seu retorn amb seguretat.
Un nou capítol d’aquest baix nivell dels nostres partits que han oblidat els seus compromisos amb la ciutadania per aferrar-se a les seves quotes de poder autonòmic al preu que sigui. Crec que Esquerra s’equivoca allargant una agonia que nomes els pot portar més descredit i cap triomf a presentar que no sigui la propaganda de fets que posteriorment queden en fum com en tota la legislatura.
Una estratègia espepèntica per uns anys polítics molt pobres.