ESPANYA ES UNA
El portaveu popular al Senat ha subratllat que Espanya es una, i que no dubtaran a aplicar lleis per fer complir a totes les comunitats autònomes, cosa que contrasta amb les paraules de Mas, avisant que Espanya no sortirà de la crisi sense Catalunya, i ofegant-la econòmicament. Realment, i un cop més volem insistir amb coses impossibles sense un canvi de rumb català. L’Estat ho te molt clar, i fa advertiments que amb la legalitat que estem compromesos son reals. La resta es fer volar coloms, ho canviem aquesta legalitat per la nostra pròpia o no tenim remei.
Efectivament, en Jose Manuel Barreiro, portaveu popular del Senat, ens recorda l’obligat compliment de totes les comunitats autònomes amb les lleis, i en especial l’objectiu de dèficit, ho presenta com un compromís de país. El President Mas es queixa del menysteniment espanyol, i avisa que ofegant Catalunya, el conjunt no podrà sortir de la crisi. De fet Recoder va rebutjar acceptar lliçons des de Madrid sobre les mesures a aplicar, cosa que entra en contradicció amb l’aprovació de la llei d’estabilitat pressupostaria. La secretaria d’Estat de Pressupostos espanyola, va tibar la corda assegurant que no hi ha cap forat per a la insubmissió en el compliment dels límits de dèficit ,ja que les comunitats no tenen finançament, i amenaça amb l’article 155 de la Constitució que autoritza a obligar al compliment forçós d’obligacions que obeeixin a l’interès general, i poden arribar a recuperar competències.
Realment, l’Estat no fa ni cas dels gestos de cara a la galeria des de Catalunya, ja que mai han anat més enllà del dret a la “pataleta”, i oblida les balances fiscals i un espoli de prop del 10% del nostre PIB, que regalem a fons perdut, i que junt amb els deutes no cobrats per la morositat de l’Estat espanyol, no ens permet sortir de la crisi. De fet ni falta que li fa. Tenen molt clar que hi ha un estat de dret que faran complir i que sempre ha anat a la nostra contra. De fet les amenaces de deixar les nostres migrades competències de fireta amb res, tampoc seria un trasbals, ja que son ben poca cosa, encara que venudes com la vuitena meravella mundial. Es molt clar que la crisi els permet prémer l’accelerador per aconseguir deixar Catalunya com una regió qualsevol, totalment dependent, i amb la seva identitat esborrada. Recoder diu que no volen lliçons, jo el que diria es que volem resultats, no volem paraules que s’emporta el vent, ni gestos estudiats amb precisió que no porten enlloc, començar per plantar-se en aquests organismes espanyols on els nostres interessos ni tant sols son discutits esta be, però això ha de seguir amb altres passes fermes cap al nostre propi estat, sinò no serveix de res. De fet amb un estat de dret que te com un dels seus objectius la nostra desaparició com a poble, es molt clar que cal crear-ne un de nou, un de nostre, i més quan veiem com la llei sagrada espanyola que sempre posen com a model de referència i democràcia, en el seu article 155 permet obligar forçosament a un territori amb les seves obligacions amb l’excusa molt perillosa de l’interès general, es una prova més de les mancances i el caràcter poc democràtic d’aquesta llei, que evidentment no pot ser el nostre model.
La corda es va tibant, i l’Estat te pressa per acabar la feina encetada fa molts i molts anys, nosaltres evidentment hem de passar de la fase del victimisme barat a l’acció ferma i sense marxa enrere, l’alternativa es enfonsar-nos junt amb l’Estat, que d’aqui poc segurament pot ser intervingut, i ens dificultarà tenir les mans lliures per emprendre el nostre camí de llibertat. No podem seguir venent la historia de l’objectiu de ser el motor d’Espanya com si fos una gran cosa, hem de passar a voler ser el nostre propi motor, que no tingui cap llast que arrossegar, i que ens porti a sortir d’aquesta crisi i albirar un futur a l’alçada del que produim i generem.
En definitiva, Espanya es una, però això si, sense Catalunya.