ALBERT CORTES MONSERRAT

La consulta sobre la independència catalana del 10 d’abril a Barcelona, fa posicionar-se a diferents institucions, i l’Arquebisbat de Barcelona ja ha donat ordres als rectors de les parròquies de no cedir les seves seus, per reunions o activitats relacionades amb l’esdeveniment, com la instal·lació d’urnes el dia de les votacions, i ho justifica dient que la nostra societat viu en llibertat democràtica, i les diverses opcions de configurar-ne la societat s’han d’exposar en els llocs adients, en una mostra més del tarannà feixista d’aquesta fe religiosa, que viu plena de contradiccions internes.

Creuen que la consulta pot portar una divisió entre els membres de la comunitat cristiana, i per això dona ordres d’evitar qualsevol col·laboració, alguns rectors ja han fet cas omís, i han desobeït la circular que explícitament prohibeix qualsevol reunió preparatòria o posterior de la consulta, l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach, també recorda que el Concili Vaticà II establia que la comunitat política, i l’església, son cada una en el seu camp autònomes i independents. La coordinadora els ha demanat respecte pel dret a decidir dels catalans, i potenciar aquelles iniciatives que vagin en aquest sentit, incloses les que fan referència a la independència catalana, i ha acusat de censura la jerarquia eclesiàstica, i ha contrastat l’entusiasme i suport de l’església catòlica al recent referèndum d’autodeterminació al Sudan, amb les reticències quan es tracta del cas català.

La fe o església catòlica segueix fidel al seu esperit antidemocràtic, i totalment aïllat de qualsevol opció de llibertat o decisió lliure de la ciutadania, prohibir la col·laboració amb una consulta a la societat, en aquest cas sobre la independència catalana, es simplement feixisme, i aquest to dictatorial que sempre ha caracteritzat aquesta organització.  Evidentment religió i política son coses diferents, però durant la historia no han tingut cap pudor, ni vergonya d’estar sempre al costat dels dictadors i règims més sanguinaris, com quan van beneir els avions italians que anaven a bombardejar Barcelona durant la guerra civil, quan sempre han estat al costat de totes les dictadures, amb un exemple proper com el franquisme, on van validar el règim del terror, i eren un dels poders que el sustentava, o del mateix nazisme. Ara be, quan es tracta de donar suport a iniciatives democràtiques i pacífiques pel dret a decidir del poble, i en aquest cas de molts dels seus fidels com es Catalunya, la cosa canvia. Aquesta autonomia que ens deia Sistach, res te a veure amb l’esperit que teòricament dona a entendre l’església, amb un missatge d’amor, ajuda i suport al necessitat,  i sobretot a una democràcia, que en l’interior d’aquesta organització brilla per la seva absència, amb una piràmide estructural on la base poc te a dir, i simplement obeir els lideratges ancorats en el passat, i basats en que aquesta església, que es un dels poders fàctics de la societat, tot hi la independència que pregonen.

Es xocant el suport recent com diu la coordinadora al referèndum proper del Sudan, i ara quan es tracta de Catalunya, i com mana les institucions ràncies o el nacionalisme espanyol mes arcaic, res te a veure amb la resta del planeta, i nosaltres suposo per ordre divina, estem condemnats a no ser com la resta de la humanitat, sense dret a decidir res, i amb el llast espanyol pels segles dels segles.

Crec que faria be aquesta organització religiosa a apropar-se al poble, i no a rebutjar-lo, i sense por a les divisions, ja que això se’n diu diversitat d’opinions, i en democràcia es perfectament normal, altrament es imposició, i una falsa uniformitat que lliga perfectament amb els seus paràmetres dictatorials.