ELS PACTES MUNICIPALS I LA REALITAT EUROPEA
Aquesta setmana s’acabaran de definir els pactes dels governs locals a totes les poblacions catalanes, i assistim a un festival de demagògia digne d’estudi, que si donar suport a la llista més votada, que evitar partits amb reclams de xenofòbia, pactes nacionals o locals, o antinatura, com els que hem descobert avui entre Reagrupament i PSOE-C a Tremp. Per altra banda, ha quedat demostrat que el viatge de Mas al President de l’Eurocambra, ha tingut un efecte invisible, més o menys com Catalunya dins el context europeu.
El mapa municipal es te que completar, i els casos son diversos, la negativa socialista als pressupostos de la Generalitat sembla que ha evitat alguna sociovergencia local, trobem casos com El Vendrell on CIU espera els vots de Plataforma per Catalunya per governar, i arrabassar l’alcaldia a la força socialista més votada, a Badalona sembla que el discurs xenòfob del popular Albiol que li va proporcionar una victòria, serà respectat per CIU, un altre cas curiós es Tarragona, on la secció local convergent te gola avall un pacte amb els populars contra la recomanació de la direcció i deixant als socialistes, clars guanyadors a l’oposició amb la conseqüent queixa d’aquests. Hi ha pactes per tots els gustos, i un cas per llogar-hi cadires es a Tremp, on l’únic regidor de Reagrupament, ha decidit arribar a un acord amb el grup socialista, i l’alcalde Victor Orrit, a canvi d’entrar al govern, i descartant un acord amb CIU i ERC per ser majoria, cal dir que aquesta es la vial natal del líder de la formació Joan Carretero, i que el seu germà anava de núm. 2. Per altra banda, el viatge a Brussel·les de Mas, aclarint que si el govern espanyol pagués el que deu a Catalunya, aquesta estaria complint amb els objectius de dèficit, ha rebut com a resposta l’exigència a l’estat espanyol, que la reducció del dèficit es compleixi en tots els nivells de l’administració, i que adopti tots els mecanismes necessaris.
La demagògia esta a l’ordre del dia amb vetos a un partit amb un discurs xenòfob respecte a la immigració, i censura a tothom que vulgui pactar amb Plataforma per Catalunya, però els Populars sembla no reben el mateix càstig, amb un discurs sobretot a Badalona idèntic, o als socialistes que per exemple fa poc van votar a Madrid contra els interessos catalans en la reclamació del fons de compensació, d’altra banda com es habitual. Les queixes de membres del tripartit, sobretot els socialistes, als llocs que els pactes els deixen fora encara que siguin la llista més votada, com pot succeir a Tarragona, i sembla han perdut la memòria de que ells també ho han fet els últims 7 anys a la Generalitat, de fet CIU per ser coherent hauria de deixar que governi la força més votada com tant va reclamar durant molts anys. Tampoc es vàlid fer una mena de cordo sanitari amb la formació d’Anglada, i no fer-ho amb socialistes i populars, que sempre han donat suport a les politiques anticatalanes que venen de Madrid, es una pura falsedat. Pel que fa a Reagrupament, deixar de banda una coalició nacional, per donar suport a un partit espanyol a canvi d’entrar al govern em sembla un escàndol fora de mida, i per molt que cada municipi sigui un món, hi ha coses o ratlles vermelles que no es poden creuar, i entregar una quota de poder, en aquest cas d’una capital comarcal, a un partit nacionalment espanyol ja passa de la mida, i mereix una reflexió a fons de la desorientació de les forces independentistes arrel dels resultats electorals,i la desafecció que això provoca entre els electors. El president Mas ha pogut comprovar com un simple president regional, no te ni veu ni vot a la Unió Europea, i on nomes els estats, son les unitats que dominen el món. Una regió avui en dia no es res, i faria be de prendre nota i comunicar-ho al Parlament de fireta que ens governa, amb un poder minso i sense transcendència