ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dos dies al Parlament hem vist com s’aprovava la Llei del Referèndum, la seva convocatòria oficial i posteriorment la Llei de Transitorietat que regirà Catalunya en el periode del Procés Constituent i en cas de victòria del SI. Les reaccions, les formes i el que hem escoltat es un resum dels últims 7 anys viscuts.

El filibusterisme per entorpir una sessió al Parlament durant hores i hores amb el simple objectiu de posar pals a les rodes a la democràcia ha estat de traca. Ahir veiem com desprès de fer agonitzar el Parlament fins la mitja nit, retiraven les esmenes abans de la seva votació i posteriorment com el dia anterior abandonaven l’hemicicle, demostrant el seu nul respecte a la ciutadania catalana que recordo també representen.

Un cinisme des d’aquells que han viscut del Regim del 78, a la pràctica una continuació amb capa de vernis dels 40 anys anteriors que es permetin donar lliçons de democràcia i amb qualificatius com Autoritarisme i Cop d’Estat com a suaus i la utilització en forma d’amenaça de l’aparell judicial. Uns Populars que encara no han condemnat energicament al Dictador, de fet els seus fundadors hi tenen molt a veure, un PSOE sense personalitat que es va permetre crear un grup terrorista oficial per combatre una altra i que parla de retirar urnes i uns Ciudadanos carregats d’odi i amb un tic en forma de fer seus la voluntat de la gent que no ho ha demanat. Menció apart per Joan Coscubiela i el seu discurs fora de lloc i que haguessin signat integre els tres grups abans esmentats, una llastima veure com a l’hora de passar de la teoria a la pràctica cauen les caretes sense remei.

Cal dir que criticar el que tu no has permés fer per la via habitual no es de rebut, i això ha estat el lema d’aquests grups. La llei, l’amenaça,l’insult i la coacció. Res de nou dels últims 7 anys davant la legitimitat de la gent i les seves reclamacions avalades per una majoria parlamentaria i pel que hem vist al carrer.

En el fons parlem d’això, els drets de la gent. Aquests no poden estar lligats a un règim caduc o a una llei desfassada i autoritaria i molt menys a un poder judicial al servei de l’executiu. En una democràcia la gent te la sobirania i els instruments son per servir-los, mai a l’inversa, ja que llavors la diferència amb altres règims es gairebé nul·la.

La gent ha dit prou amb el Regim del 78, amb deixar-se trepitjar els drets més bàsic com es poder decidir sobre les seves reclamacions, per això ja hem desconnectat i ara votarem i decidirem sense por, nomes així poden quedar garantits els drets de la gent i un sistema que garanteixi les nostres llibertat i no que les coarti.