ELS CRIMS AMB IMPUNITAT
Llegim que per primer cop la Fiscalia demana investigar els crims del franquisme en el cas Vallejo detingut i torturat a Via Laietana. De fet ha anunciat obertament que els crims del franquisme s’han d’investigar. Pot ser un pas.
La sala de Drets humans i Memòria democràtica faran admetre a tràmit la querella de Vallejo pels fets de 1970 i 1971 quan va ser detingut i torturat a la comisaria de Barcelona. De fet el juny passat la Fiscalia va sol·licitar el contrari argumentant que havia prescrit, que no existia el delicte de tortures llavors i que la Llei d’Amnistia del 77 no permet remoure el passat sense citar mai la llei de Memòria democràtica. Ara diuen que aquesta supera la jurisprudència existent i per tant ordena investigar els delictes comesos pel franquisme i com el de tortures que no prescriuen mai. Una acusació contra 7 policies del règim que van cometre aquestes barbaritats i com diu la nova llei s’han de fer processos de reparació i justícia restaurativa a les víctimes.
Potser es una anècdota, però recuperar uns drets mai ho hauria de ser. Aquesta època fosca de la Dictadura ha deixat molts assassinats, torturats i enterrats als vorals de les carreteres amb una impunitat que simplement deixa al torturador com heroi i la victima com a culpable i això mai pot ser una llei d’amnistia com el 1977 feta precisament pels torturadors i simplement per la seva protecció amb la falsa democràcia que van instaurar. Sabem que despres de Cambodja, Espanya te el dubtos honor de conservar més morts enterrats als vorals de les carreteres i les atrocitats d’una dictadura sagnant com la del franquisme que han pretés esborrar de les memòries de tothom com si res haguès passat i aquests monstres puguessin seguir la seva vida com si res fins al final dels seus dies i protegit contra qualsevol iniciativa judicial com ja ha succeït amb la defensa d’un Estat als seus assassins per la seva vergonya.
Vallejo, nomes es un cas, però hi ha molts Vallejos que van patir la barbarie d’aquests assassins i amb llei o sense això mai pot prescriure o quedar impune. No es pot viure amb aquest xantatge permanent del soroll de sabres que 45 anys desprès ja no es de rebut i nomes ens porta a pensar que el poder segueix en mans dels mateixos i així veiem els crims comesos amb impunitat.