ALBERT CORTES MONSERRAT

El president espanyol Zapatero de gira pels estats del Magreb, es permet donar consells sobre com arribar i gestionar una democràcia, posant de model l’exemple espanyol. Tota una lliçó de cinisme d’aquest personatge, que governa un estat amb clars tics i deficiències democràtiques, i on podem parlar  avui de dos exemples ben clars amb la persona de Marc Belzunces, i la seva discriminació a la Justícia per qüestions d’idioma, i les critiques de l’expresident del Parlament Ernest Benach a Ivan Tibau, el nou responsable d’esports, per haver lligat la viabilitat de les seleccions amb un estat propi.

 

Efectivament, el president espanyol es troba a Tunísia, i apart de l’ajut econòmic a la zona, els va fer una sèrie de recomanacions per arribar a una democràcia, lloant el model espanyol com a referència, un model que permet  que el tribunal Suprem espanyol, hagi considerat desert el recurs d’en Belzunces, que recordo per raons de consciència no va voler participar en una taula electoral en unes eleccions generals espanyoles, tot perquè la documentació que van presentar els seus advocats estava en català. Durant tot el procés el jove ja va tenir molts  problemes per utilitzar la seva llengua, i va rebre l’avís de fer el recurs en castellà, evidentment es sent desemparat per aquesta xenofòbia de l’Estat, que el tracta pitjor que a un ciutadà que no fos o consideres espanyo,l i que disposaria d’un traductor.  Aquest fet contrasta amb les declaracions de la Consellera Bozal, dient que la salut del català a la Justícia es bona, i que la culpa es dels ciutadans i advocats que no presenten prou recursos en català. Per altra banda, Benach, que reconeix a Tibau la seva valentia al defensar els colors catalans a l’hoquei, i un gran aliat de la causa de les seleccions, critica les seves declaracions de parlar clarament que sense estat no hi haurà seleccions catalanes, i demana no abandonar els esportistes, encara que sigui per falta de diners.

 

Realment, el personatge grotesc del president espanyol passejant-se pels països àrabs, i donant lliçons de model democràtic es deplorable, ja que de tots es sabut les mancances del sistema espanyol, i les causes fonamentals per una  transició dirigida i pilotada pel regim dictatorial, i uns objectius molt clars en forma d’uniformitat i assimilació de les nacions diferents a l’única que volen defensar, com es el cas català. Podem trobar un exemple amb la dignitat d’un ciutadà considerat espanyol com en Marc Belzunces, que fent us de la seva ètica i coherència, es va negar a participar a les eleccions d’un estat que no considera el seu, i un cop al judici ha trobat el racisme lingüístic que s’hi practica, arribant al límit de l’equivalència d’un recurs amb català a no haver fet res, aquesta es la bona salut que predica la consellera Bozal, i aquesta es la mentida per argumentar un altra mentida, com es la falta de presentació de recursos en català, cosa que ha quedat demostrada inútil, ja que qualsevol idioma del món serà vàlid, excepte el català, que passa a la categoria d’invisible o inservible per la justícia espanyola, tot hi ser una de les quatre llengües oficials. La consellera que ja va quedar retratada amb la seva actitud amb les consultes, ara pretén que estem contents i enganyats en un nou cas de menyspreu a una llengua i una identitat, i en aquest cas als drets d’un ciutadà que se’l condemna per no complir amb la seva imposició de nacionalitat espanyola, però alhora es tractat com si no ho fos, en un nou menyspreu totalment intolerable per tothom, excepte suposo per la consellera.

 

Pel que fa en Benach, ja n’hi ha prou de demagògia barata amb les seleccions, apart de quatre esports minoritaris,  i amb prou feines coneguts, cap altre serà reconegut oficialment sense un estat al darrere, es una gran veritat que ha dit en Tibau, i que no cal amagar, malauradament l’estat espanyol mai autoritzarà una selecció que no sigui “la roja”, i el seu poder com estat evidentment arriba a totes les federacions, cosa que Catalunya evidentment no te, tenim l’exemple del patinatge, i la persecució per mig món al preu que sigui, no hi ha camins intermedis, i no els inventaran per nosaltres, com en moltes altres coses, i suposo que en Benach ho sap, hem de decidir entre un estat propi amb seleccions oficials, o una autonomia de tercera dins l’estat espanyol amb partits de costellada, nosaltres decidim.

 

Aquestes coses i moltes altres, son les que amaga la democràcia exemplar que el president espanyol vol exportar.