ALBERT CORTES MONSERRAT

El conseller d’innovació, el republicà Josep Huguet, ha declarat sobre l’acord de finançament, que finalment les direccions dels partits que integren el govern seran les encarregades de validar-lo en funció de si el govern compleix  o no, i ha relativitzat la recollida de signatures internes perquè la militància opini i decideixi, com marquen els estatuts del partit.

El conseller s’ha mostrat convençut que tots els partits de govern defensen el desplegament literal de l’Estatut en tots els camps, i resta importància al procés engegat per Esquerra Independentista per forçar les votacions internes, dient què els partits estan en consulta permanent per les vies democràtiques habituals, però què son els òrgans escollits pels congressos els que acaben sent decisius.

Realment aquest senyor sembla desconnectat de la realitat, i amb la seva actitud prepotent no fa més que augmentar la desafecció per la classe política què ridiculitza als militants dels partits o a la societat civil en general.

Desprès de les dimissions que hi ha hagut en el seu departament, curiosament totes de persones que donaven suport als corrents renovadors del partit, cosa que ja dona idea de la política sectària del conseller, ens diu què les direccions dels partits de govern hauran de decidir, jo crec què pel be de la democràcia, i donat la importància cabdal del tema per Catalunya, hauria de ser el Parlament el que valides o no l’acord final, una cosa es qui porta les negociacions, i l’altra l’aprovació definitiva.

Ens diu que tots defensen la interpretació literal de l’Estatut, home, costa de creure quan desprès de 7 mesos de retard respecte al que diu la llei, i els rumors sobre la diferencia entre l’oferiment final i el què recull el text seran notables, a més amb uns pressupostos generals què incomplien les inversions a Catalunya i eren la única arma de pressió, el grup principal de govern les va aprovar a Madrid sense cap tipus de problema.  La cosa falla per algun costat o altre, i crec què els seus companys de viatge en tenen força responsabilitat.

Respecte a la interpretació de que els partits estan en consulta permanent, i què els òrgans escollits als congressos  prenen les decisions no puc estar més en desacord. La consulta permanent em recorda a la cantarella típica dels partits unionistes què diuen que el dret a decidir ja l’exercim cada 4 anys a les votacions, i li recordaria què una cosa son els òrgans de direcció que surten escollits en un congrés, i l’altra es carta blanca per fer-ho tot sense consultar a ningú.  Com deu saber, Esquerra es un partit assembleari, i a més te uns estatuts on s’especifica què en temes de vital importància, la militància te el dret a decidir una posició igual a la direcció o contraria si creu què es el millor pel partit, d’altra banda seria una dictadura bananera on els militants no tindrien ni dret ni vot.

La democràcia consisteix en acceptar les decisions per majoria siguin del seu gust o no, i la seva posició no li dona dret a atorgar-se poders que ningú li ha concedit. Ja es prou vergonyosa la actitud de la direcció republicana forçant una recollida de signatures simplement per poder decidir i exercir la legalitat vigent, per aguantar sortides de to com les seves, què no fan cap be a aquest partit ni a la democràcia en general.