ALBERT CORTES MONSERRAT

El dia 1 d’abril de 1939, l’exèrcit feixista del General Franco feia l’últim comunicat de guerra anunciant la seva fi. Llavors començaria un altre guerra, la de la repressió, i imposició del terror que duraria 40 anys. Si mirem el 2014 hi ha coses que sembla no han canviat. Concretament Jose Bono afirmant que hi ha gent que vol la secessió per viure millor que el veí, i això és insolidari. Podem comprovar que les distàncies i la història no han  aconseguit fer evolucionar el pensament i la democràcia més elemental.

Efectivament, la repressió franquista començava el dia 1 d’abril de fa 75 anys, una persecució sense misericòrdia, prohibició del català, negació de pagament de deutes a Catalunya, i ensorrar qualsevol tipus de fet diferencial que no fos l’assimilació total. Es a dir una dictadura dirigida amb uns objectius ben clars que no deixaven cap dubte de les seves intencions. Ara Jose Bono demana a Mas complir el seu jurament de complir i fer complir la llei. i ha llençat la seva frase sobre la solidaritat. Alhora adverteix a Navarro que l’esquerra no es nacionalista, i proclamant que els que estan en contra de la igualtat, estan en contra de l’Espanya constitucional.

Com podem veure, hi ha ments que no evolucionen. Franco sabia i tenia molt clar que fer amb els catalans i qualsevol diferència que existís amb l’Espanya de pensament únic sense fissures que volia construir a la força de les armes. En Bono demana fer complir la llei al president català, però s’oblida de la societat que representa, que segurament per ell no es important, però es la base  del seu mandat, molt per damunt de qualsevol llei que mai pot silenciar tot un poble com una dictadura qualsevol.

Es molt cínic i mesquí dir que molts volen la secessió per viure millor que el seu veí, i això es insolidari. Segurament no se li ha passat pel cap que simplement volen viure millor ells, independentment de qui sigui el veí. La solidaritat comença per un mateix i es lliure amb qui es vol arribar que ho necessiti, si tornem a la imposició, tornem a mirar el 1939. Els diners que han sortit de Catalunya durant aquests més de 30 anys de democràcia i no han tornat en forma d’inversions i benestar al seu origen, més conegut com espoli fiscal, son l’equivalent a 6 plans Marshall. Volia recordar que amb un sol d’aquests plans Europa es va reconstruir desprès de la Segona Guerra Mundial. Cal preguntar doncs, perquè han servit, i trobarà la resposta de la solidaritat que ens vol vendre.

Per últim, afirmar que l’esquerra no es nacionalista, quan el PSOE, el seu partit ha demostrat ser un partit nacionalista espanyol amb majúscules, es agosarat, esclar que per ell, els nacionalismes nomes ho son la resta del planeta, i posa ser espanyol com a normal i centre gravitatori del món.

En definitiva els anys passen, però hi ha coses que no canvien.