ALBERT CORTES MONSERRAT

El proper 13 de juliol se celebrarà el judici de Núria Pórtulas a l’audiència Nacional, un altre cas què posa de manifest que la tant idealitzada transició i la puresa de la democràcia espanyola, no es res més que una cortina de fum per tapar què el regim dictatorial segueix ben vigent amb unes altres formes, però els mateixos objectius.

La Núria es una jove de 28 anys educadora social de Sarrià de Ter, propera a Girona, i que el 7 de febrer del 2007 la seva vida va donar un tomb, al ser acusada de col·laboració amb banda armada, concretament un grup anarquista italià, i ser traslladada a la presó de Soto del Real, on va estar per un període de 4 mesos, i on el jutge va ordenar la llibertat sota fiança, ara la fiscalia demana 5 anys de presó.

 

A la jove se li suposa una vinculació a la banda anarquista, per les informacions dels Mossos sobre una relació sentimental amb un membre d’aquest grup, i què l’hauria preparada per fer sabotatges.

 

De moment no s’han trobat proves concloents  sobre el tema, però un escamot dels Mossos dirigits des de la Conselleria d’interior per el patètic Joan Saura, va fer una detenció abusant de la força, i posteriorment hi va tornar per registrar la casa tractant la família com a vulgars delinqüents.  Desprès amb l’aplicació de la llei antiterrorista votada recordo per PP, PSC i CIU, i què es una aberració democràtica, ja què permet violar els drets humans de qualsevol persona, i durant 5 dies incomunicar a una persona sense assistència legal, ni càmeres, i a mercè de la repressió policial mes dura i atroç.

 

La Núria apart de ser una antisistema i defensora del dret dels pobles a la autodeterminació, cosa tant legitima com qualsevol altre opció, es catalana, i la seva relació sentimental la va condemnar sense proves a patir el Guantanamo de torn, en aquest cas en territori espanyol, on recordo cada any informes internacionals denuncien les tortures aplicades a presoners, què ho son per motius de pensament, com en qualsevol dictadura vulgar i corrent.

 

Aquest no es l’únic cas d’aquestes característiques, ja què la obsessió malaltissa per la unitat d’Espanya fa que molts joves independentistes estiguin fitxats pels Mossos, i criminalitzats simplement per les seves idees.

 

El cas de la Núria, posa un cop més aquest estat de dret ridícul i tendenciós de l’Estat, què tant sols te l’objectiu abans esmentat, i què com s’ha vist recentment si per conquerir un territori s’ha de silenciar una part de la població es fa i aquí no passa res, es el cas d’Euskadi, i molts altres què també demostren que aquella frase de que Franco ho va deixar tot molt ben lligat, es malauradament certa, per vergonya de la paraula democràcia, què com deia en Llach en una de les seves cançons: No es això, companys, no es això.