ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DONAR LA CARA

Realment, ser un símbol es una responsabilitat, i com diu en Bernat Dedéu, el Major Trapero amb la seva actuació i gestió amb els atemptats a la Rambla i posteriorment amb l’actuació dels Mossos el dia 1 d’octubre es va convertir en un heroi segurament amb mereixement per la seva professionalitat molt per damunt de les autoritats en la materia espanyoles. De fet, el seu judici va formar part de la venjança i repressió existent i sortosament en va sortir indemne i restituit. He de dir que no em va agradar la seva confessió sobre la detenció del President, i ara tampoc m’agrada viure en el seu amagatall sense donar explicacions sobre les actuacions dels Mossos aquests dies. No crec que sigui la millor manera de mantenir la seva condició d’heroi.

On ets, major Trapero?
Bernat Dedéu

Per Barcelona corre la brama segons la qual el dia en què els Mossos van encapsular una colla de conciutadans al barri de Gràcia (i per “encapsular” entendríem arraconar la penya amb l’únic objectiu de repartir hòsties sense aturador), el major Josep Lluís Trapero es trobava en un furgó de la policia catalana dirigint personalment la carnisseria. A servidor, que no és periodista de carnet, això de les enraonies sempre li ha fet molta mandra, però no deixa de ser curiós que un personatge amb tanta projecció mediàtica d’ençà del 17-A i del seu posterior procediment judicial, ara romangui desaparegut amb una discreció quasi franciscana. Barcelona no és Kabul, ni els carrers de l’Eixample un nou Vietnam (com així pregonen els articulistes de La Vanguardia), però després d’una setmana d’aldarulls al carrer potser seria oportú que el major es dignés a aparèixer.

El cas de Trapero és ben curiós, fins i tot m’atreviria a dir que únic al món. Després del 155, el capatàs de la policia ha estat l’únic càrrec públic important de la Generalitat a qui s’ha atorgat el do màgic d’allò que tal dia en diguérem la “restitució”. La cosa té gràcia, car Trapero va expressar en un tribunal enemic que havia ordit un pla amb el noble objectiu de detenir personalment el president de la Generalitat, en cas que aquest hagués gosat mantenir operativa la DUI (com havia promès als ciutadans, dit sigui de passada). Això no va obstar perquè Torra restituís aquest policia (que, voluntàriament o inconscient, s’havia convertit en un heroi del processisme després d’haver mort els conciutadans gihadistes que decidiren fer egosurfing per la Rambla) ni tampoc perquè el semigovern d’Aragonès i Miquel Sàmper hagi decidit prescindir dels seus benignes serveis.

Trapero ha estat intocable pels independentistes, també per la judicatura espanyola, i ara sembla que la seva presència quasi angèlica li permeti exercir com a última instància de la policia catalana sense donar cap mena d’explicació pels nou ulls i un testicle que la nostra benemèrita amb espardenyes ha robat als organismes de la conciutadania. Pere Aragonès va trigar quasi una setmana a manifestar-se pels aldarulls a la capital, posant-se al costat dels botiguers amb aquell aire d’Artur Mas amb peus alçats que va agafant a dia que passa. Quim Torra, ja ho vaig escriure, ara fa de tuitaire retirat (pagant tots, of course) i es dedica a esmenar el conseller que ell mateix havia nomenat. Però Trapero roman silent com la Verge Maria, amagat com quan Pilar Rahola es queixava que l’havien apartat del seu tron per deixar-li fer només fotocòpies en un despatx ombrívol.

On ets, Josep Lluís? No tens res a dir, estimat major? T’ho repetiré, perquè consti en acta. Portem nou ulls i un testicle menys a les espatlles. Hem fet samarretes amb la teva figura, t’hem anomenat TrapHero i fins i tot t’hem aplaudit quan feies entrada als restaurants on anaves a sopar amb la parentela i els amics. Et paguem gustosament el sou, i mira si ens agrada pagar que fins i tot no m’estranyaria que t’haguéssim sufragat la minuta i les llàgrimes honestes de la gran Olga Tubau. Diria que ens ho mereixem, Josep Lluís. Surt del furgó, treu el cap i digues alguna cosa, major, que això d’amagar-se rere la placa no fa de bon policia. Ànims, heroi, que tu pots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.