DELIRIS I AGRESSIONS
Dos fets han marcat les últimes hores per veure com l’Estat espanyol tracta la nostra democràcia i els nostres anhels. Per una banda el veto instigat per l’Estat a Bielorrussia a la Selecció de Futsal Catalana en el Mundial on s’havia classificat als terrenys de joc i ara a tots aquells que critiquen els xiulets als himnes i la barreja de política i esport, n’han donat un gran exemple. Per l’altra la reacció del Govern espanyol davant el preacord del full de ruta independentista i el seu possible tractament als Tribunals, com si fos una llei o decret formal. Això si que es un deliri.
Efectivament la seleeció catalana de Futsal, que es Futbol Sala amateur i fora del paraigues de la FIFA, ja ha participat en molts campionats i es reconeguda oficialment. Ara des de Bielorrussia on es disputa aquest Mundial s’ha vetat la legitima participació a Catalunya i Taiwan segons diuen per no molestar Espanya i Xina respectivament. De fet ja se saben pressions de l’Ambaixada espanyola en aquest sentit, de fet aquesta ja va aclarir que aquesta selecció no representava Espanya i que era il·legal.
Un nou cas flagran de barreja política i esport. Una paranoia sense fi, parla de ser il·legal quan les federacions son entitats privades i manipula barroerament les competicions esportives pel seu interes de bandera i pandereta en aquest cas com les millors èpoques de les dictadures exemplars. Una paranoia que nomes podrem resoldre amb un Estat propi, d’altra manera els nostres esportistes també seran els perjudicats, i sisplau ara no vull tornar a sentir les xiulades a l’himne com arma contra Catalunya, quan les seves primeres víctimes son els esportistes, per cert legitims.
Per altra banda la democràcia a cop de Tribunal que es com tracta Espanya la qüestió catalana arriba a límits absurd amb un preacord programàtic entre partits i entitats elevat a la categoria de llei suprema per portar-ho al Tribunal. Vigileu el ticket de la compra del Super que no hi hagi alguna irregularitat, us podeu trobar declarant a l’Audiència Nacional amb la llei antiterrorista sobre el vostre cap. Un altre exemple del trist paper espanyol en aquest afer, que podria aprofitar per recuperar, si es que alguna vegada n’ha tingut un pel de credibilitat democràtica. Suposo que seria demanar massa.
Aquesta notícia m’implica directament. La veritat és que mentre no hi havia soroll deixaven fer. També ens trobem que no tothom és Bielorrussia, a més els països Amèrica del sud, per molt que ens vulguin fer creure que no, són països que al seu dia es van independitzar d’España i tenen una altra visió. També t’he de dir que tinc coneixement que això ve de lluny, des d’abans del tema de les xiulades del final de copa. Pensa a més que a Amèrica del sud són professionals i Catalunya en els darrers anys s’ha mantingut a l’èlit d’aquest esport a nivell mundial.
Però no fem prou. M’explicaré. Sempre amb el mínim. Cap repercussió mediàtica. Sembla que sinó és el Barça el demés no existeix. El 2013 vàrem anar a Colòmbia als wold games junt amb les 8 seleccions més potents del món. No vàrem poder classificar-nos per les semifinals al perdre contra Colòmbia i Brasil. Vàrem guanyar a Austràlia i Taiwan. Al 2014 3rs a l’Europeu de Praga per darrera de Bielorússia i Bèlgica, i davant de Rússia. Els mitjans catalans a part de L’esportiu, zero repercussió, zero. Tv3 zero. Només compte el Barça i Marfil que juguen a la lliga espanyola.
Ahir la decepció ja va ser màxima. Les imatges que il·lustraven la notícia no eren de la selecció catalana de futsal. Eren d’un partit de una selecció de Catalunya de la FCF que pertany a la RFEF. I això si que em dol. I molt, perquè no és l’estat espanyol el culpable. Són els nostres mitjans que no tenen cap interès per les nostres seleccions esportives. Seleccions que juguen mundials i són medallistes europeus. No tenen ni imatges dels esdeveniments internacionals. No els interessa. Sembla ser que és més important per tv3 un documental sobre medicina esportiva a Estats Units que un partit de futsal de Catalunya-Rússia de seleccions oficials pel 3r lloc a un Europeu.
Pensa que tots els partits dels words games de Colòmbia i de l’europeu de Praga van ser televisats amb repartiment de medalles inclòs. Després han intentat rectificar posant unes imatges antigues d’arxiu. He sentit vergonya.
No ser que penses, però encara estem en la dimensió de l’emprenyada, quan el què hauriem de ser és pro-actius.
S’hagués atrevit la Federació Internacional de Futsal vetar Catalunya si haguéssim guanyat el campionat Europeu?
S’hagués atrevit la Federació Internacional de Futsal vetar Catalunya si pensessin que pot haver-hi una repercussió mediàtica negativa?
Perquè els nostres mitjans de comunicació han estat muts fins ara?
Hola Ferran, entenc la teva emprenyada i es compartida. Realment tot forma part del mateix sistema i marc mental. De totes maneres i amb tot el respecte per aquests esports i reconexement per els nostres esportistes que porten el nom del nostre país pel món i ens representen, la realitat es que fins que no siguem Estat es una batalla perduda, almenys dins l’Estat espanyol. Mai serem oficials en un esport minimament seguit o popular, es un fet que cal acceptar i una raó més per ser independents. Això no treu que en aquest cas no ens podem limitar a una queixa i prou, caldria fer molt més rebombori i una denúncia ferma i contundent que pel que veig de moment no estem disposats a assumir.
Salutacions
Albert