Els fets es van succeint ràpidament, i alguns d’ells son molt il·lustratius del respecte que ens te l’Estat espanyol, com el tracte a l’entrenador del Girona Raul Agné, i els retrets que no el van deixar contestar preguntes amb català, també la insistència malaltissa de Joan Puigcercos, quan parla d’estendre aquesta aliança amb varies poblacions amb Reagrupament a Madrid, tot hi saber que allí no es decidirà la independència, i ja no hi tenim res a fer, i per altra banda el moviment de les consultes ja ha avançat que un cop acabades el 10 d’abril, vol crear una Assemblea nacional catalana que mitjançant una Conferència Nacional de la societat civil, decidirà el full de ruta cap a l’estat propi, i un referèndum nacional vinculant.
Efectivament, al acabar el partit de segona divisió a Osca, l’entrenador del Girona, i a la roda de premsa desprès de contestar preguntes amb castellà, es va disposar a contestar preguntes que li feien periodistes catalans amb català, davant els retrets de la resta de periodistes, i que desprès de preguntar que si fos amb anglès hi hauria la mateixa actitud, va decidir donar per acabada la seva compareixença, cosa que ha estat titllada de mal educada als diaris aragonesos, i de posició digne a Catalunya. Per altra banda en Puigcercos reitera que cal un pronunciament clar al Parlament, per avançar cap a la independència, però per altra banda no descarta presentar-se junt amb Reagrupament a les generals espanyoles, si a les municipals els resultats son satisfactoris. Per últim, el 10 d’abril es celebra l’ultima onada de consultes per la independència, i aquest moviment ja ha plantejat el seu full de ruta amb una celebració de la Conferència Nacional per L’estat propi, una iniciativa de la societat civil per crear una assemblea nacional amb un full de ruta cap a un referèndum vinculant, i sense la participació de partits, fins que amb l’estratègia clarificada, i el suport de personalitats es pressioni al Parlament per donar el pas definitiu.
Cal agrair els gestos de dignitat de les persones, i sobretot quan son per defensar-se de la xenofòbia espanyola contra la nostra cultura i identitat, el seu problema no es de entendre o no entendre altres idiomes, sinó simplement amb el català, com idioma que volen veure extingit, i d’aquí el seu tracte de menyspreu, sobretot quan Agné va respondre en castellà als periodistes castellans, i lògicament es disposava a fer-ho en català als catalans, un gest que honra a l’entrenador català, i que simplement vol evidenciar que el que no es normal, no ho es ni aquí, ni a la resta del planeta. Per altra banda en Puigcercós, i la que sembla la seva aposta decidida cap a l’estat propi, hauria d’avançar un pas més, i anunciar que no es presentaran mai més a les institucions espanyoles, seria un altre gest de dignitat, i de credibilitat davant la aposta independentista, i veient queja tot esta dit, no cal insistir més en unes cambres que demostren que no som iguals que la resta, i que no en podem treure absolutament res, apart d’espoli, menysteniment, i violacions de les mateixes lleis espanyoles que ens afecten. Si el procés el volen de veritat, cal començar a veure gestos, i deixar els partidets en segona fila. En el tema consultes, crec que la gran feina realitzada no podia acabar aquí, i aquesta assemblea catalana pot aconseguir aquesta unitat de la societat civil al voltant d’un projecte ara ja si a la recta final, i com hem vist a molts altres llocs, amb passos ràpids en poc temps que poden donar als esdeveniments un caràcter definitiu, i sobretot empènyer al Parlament a obeir la seva ciutadania, i els seus precs de dignitat i democràcia, que en definitiva seran els que validaran el procés cap a la nostra llibertat.