ALBERT CORTES MONSERRAT

Ja nomes falta un dia, i aquesta matinada agafo l’avió destí al cor d’Europa amb la bossa carregada d’il·lusió, i aquell pessigolleig a l’estomac que em succeeix quan crec que alguna cosa gran i important esta a punt de passar, la causa s’ho val, la dignitat es essencial, i el nostre dret trepitjat com a poble ja no pot esperar més i buscar el coneixement i complicitat de la Unió Europea en un pas vital.

La iniciativa que va començar en un bloc, i què a traves de la xarxa ha anat estenent el seu missatge ha arribat al dia clau, on per vergonya de l’Estat Espanyol i la seva democràcia de fireta, molts catalans reclamarem el nostre dret a exercir l’autodeterminació com tenen tots els pobles del món, i què ha de posar fi a gairebé 300 anys de submissió a un estat que no ens vol, i que retalla els nostres drets dia si i dia també.

Aquest manifestació te la pretensió de despertar els partits polítics i portar aquest debat que tant volen amagar davant la ciutadania, un exemple son les declaracions del convergent Lopez Tena, on ha titllat per fi de radicalitat espanyolista les candidatures d’en Duran Lleida i de Guardans amb uns resultats molt pobres com a caps de llista, i què indica que aquesta defensa dels interessos d’Espanya es una opció en franca retirada i sense sentit.  Cosa que hauria de servir perquè aquest partit clau en el procés aparques la seva ambigüitat històrica en el tema, i abandones tàctiques com les d’en Tremosa què va dir que aquest iniciativa ara no tocava, jo em pregunto si no es ara, quan tocarà, d’aquí 300 anys més.

Mentrestant a les Espanyes la federació espanyola de futbol en la final de Copa entre Barça i Ath. Bilbao, està preparant una megafonia especial per amagar els xiulets amb l’entrada del Rei i el himne espanyol, francament voler amagar la qüestió d’aquesta manera tant ridícula es verdaderament delirant.

José Bono ens ha titllat de tontos els que per no mencionar el nom d’Espanya parlen d’Estat, i sobre la bandera ha dit que evoca llibertat, justícia i igualtat. Se’ns dubte aquest autèntic feixista es vol riure de nosaltres, ja què aquesta bandera evoca imposició, desigualtat i injustícia pels quatre costats, i nomes cal veure el tracte colonial que rep Catalunya, o la il·legalització de part de la societat basca per aconseguir una victòria a Euskadi electoralment, aquesta es la seva llibertat, venint d’ell no m’estranya gens.

Una noticia important avui, es la resposta de Hillary Clinton a un debat amb joves al Parlament Europeu sobre les reclamacions independentistes de nacions com Gales, Escòcia, Catalunya i d’altres, i on ha dit que no interferiran en els assumptes interns dels països de la Unió Europea, provocant una ovació generalitzada dels joves funcionaris presents.  Això vol dir que l’Estat no podrà buscar el suport dels Estats Units amb la seva lluita per retallar les llibertats de les nacions oprimides sota els seu jou per desgracia seva, ara falta crear complicitats a Europa, i coherència en el camí què han seguit estats com Kosovo o Montenegro recentment, i on totes les nacions tinguin veu pròpia a aquesta veritable Unió.

Be, demà per raons obvies no podré escriure el meu article, però diumenge espero relatar una crònica de primera ma de les experiències viscudes a Brussel·les per tots els que no hi podeu anar, però de cor també estareu allí.