BUILDING A NEW STATE O PLOU SOBRE MULLAT
L’associació Sobirania i Justícia amb el seu president Quim Torra al capdavant, i amb uns expert de primera línia sobre la creació de nous estats, van aclarir el camí cap a les gestions d’un nou format en el món, com seria l’Estat català en un acte d’allò més interessant, i de mirada ferma cap al futur. Ja en el present immediat veiem com els dos principals partits espanyols s’acusen mútuament del mal que patim, i els greuges que suportem els catalans amb un cinisme que no porta res de bo.
Efectivament en un dia que coincidia amb l’inici de campanya electoral espanyola, on com comentava ahir, Catalunya no s’hi juga gran cosa, aquesta iniciativa es aire fresc, i un anàlisi dels reptes que es trobarà el país l’endemà de proclamar la independència, potser l’apartat més fàcil de la historia. Uns especialistes internacionals que ja s’han vist involucrats en la creació de nous estats com Eslovènia o Kosovo, ens asseguren que es perfectament possible, i que la podem veure aviat, però abans cal treballar fort i tenir-ho tot lligat, la repartició de bens amb Espanya, el reconeixement internacional del nou estat, i finalment l’entrada de Catalunya als organismes internacionals. Diuen que el nostre país ja forma part de la Unió, i per tant ho pot tenir més fàcil que d’altres, i tot i el possible veto per part espanyola aquestes relacions teixides prèviament han de fer decantar la balança al nostre favor, no es pot exigir maximalismes, i cal actuar amb intel·ligència per llaurar aquests suports. Alhora van explicar la manera d’adherir-se als tractats internacionals, fixar les fronteres, i la retirada de l’exèrcit espanyol del nostre territori per posar uns exemples. Tot un seguit de qüestions tècniques que fan que un nou estat comenci amb un pas ferm, i sense dubtes. Al mateix temps ahir en els primers mítings de campanya, Chacon exigia a Rajoy que demanes perdo als catalans per totes les campanyes que han promogut en contra nostra, amb la llengua, l’Estatut o el nou finançament, mentrestant el líder popular diu que Espanya necessita unitat entorn a un projecte comú, què es crear ocupació i no es hora de dividir.
Una molt bona iniciativa, i un pas més enllà a les nostres ments, començar a pensar i planificar la creació del nostre estat, i sobretot com seran els inicis, i la manera millor d’arribar-hi recollint simpaties totalment imprescindibles de les grans potencies mundials per la nostra causa, cosa que facilitarà la lluita contra la hostilitat espanyola, tot un seguit de qüestions que els ponents ja han viscut amb altres exemples que han passat recentment a Europa, i que no son imaginació, han succeït, i Catalunya no serà diferent diguin el que diguin, cal anar per feina, i fer aquests passos previs que els nostres polítics son incapaços de fer, ara enfeinats amb les seves campanyetes espanyoles, i amb promeses que saben molt be, mai es faran realitat o intents desesperats de retardar la nostra vertadera solució amb un pacte fiscal que fa riure per no plorar. Mentrestant, es curiós veure la Chacon per part socialista demanant que el líder popular demani perdo pels atacs als catalans, quan el seu partit a Madrid, ha votat contra la oficialitat de la nostra llengua a Europa, a favor d’un estatut retallat i miserable, o en contra de rebre els diners del fons de compensació que ens pertoquen, i sense anar més lluny contra un model català de la gestió dels nostres aeroports, com es pot tenir tanta barra, i venint d’un personatge que des del seu ministeri feia 4 anys que no es recordava de Catalunya, se’ns dubte no s’enrecorda de les promeses que una rere l’altre s’ha endut el vent del seu president espanyol. Per la seva banda, Rajoy parla d’un projecte comú amb tot el cinisme, aquest fa 300 anys que el tastem, i sabem perfectament el paper que hi tenim reservat, ara el volem fer comú, però el nostre, altra cosa es impossible.
En definitiva, una gran iniciativa de Sobirania i Justícia, crec que aquest es el camí, i més misèria per fugir d’aquesta campanya, que res de bo ens pot aportar que no coneguem ja.