ALBERT CORTES MONSERRAT

Artur Mas, suposo que amb classe turista, com es van encarregar d’esbombar l’altre dia viatjarà a Madrid, per veure el president espanyol amb la llista de greuges habituals, i finalment pidolar una almoina per asseguri la nostra dura supervivència, alguns segurament li diran cimera, i d’altres reunió bilateral. La trista realitat, es que un president d’una Comunitat autònoma escanyada per l’Estat visita al President d’un estat, que com a tal, finalment decidirà el que més li convingui pels seus interessos, i més enllà de fer-nos el gallet amb falses promeses, tornarà a Catalunya amb les ordres establertes de qui te el poder per donar-les, i tot això acceptat i validat per nosaltres, amb el perjudici que això comporta.

El nostre president portarà a la cartera el tema del finançament i les competències a complir, i demanarà que per complir el pla de reducció de dèficit que el govern espanyol respecti les inversions pactades, i deixi emetre deute a la Generalitat per endeutar-se més encara, cosa que encara no esta clara, i més quan en Zapatero va apostar per un finançament raonable, cosa que per ell no se sap que vol dir. Es presentarà totes les restriccions que ens apliquem per la nostra indignitat, i es demanarà les 35 transferències de competències pendents o aturades, que des de Moncloa ja han dit que primer s’ha d’aclarir un calendari. La xifra que es reclamarà es de 2159 milions que l’Estat deu a Catalunya, que provenen del fons de competitivitat i la liquidació de la disposició addicional tercera sempre incomplerta. Un estat espanyol per cert, que permet i dona cobertura legal a partits ultres i anticatalans com Alianza Nacional, que com si d’un trofeu de caça es tractes ensenya des de la seva web l’urna de la consulta a Terrassa presa amb violència , i uns centenars de vots en el seu interior. Sembla que això es normal, i en aquest cas no hi ha hagut detencions, i la Consellera Bozal davant uns fets tant greus no ha badat boca.

Realment la trista realitat es que en nom d’una cohesió que ja hi es, i d’una crisi que patim per partida doble, patim i patirem tot tipus de restriccions per sobreviure, sense esmentar mai el nostre espoli davant l’estat espanyol, avui s’escenificarà la crua realitat, amb el nostre president pidolant uns diners que curiosament son nostres, com son les inversions previstes, i unes competències que marca l’Estatut, i que son endarrerides, ignorades i moltes vegades atropellades per l’estat com el fet més normal, amb una prova que el nostre autogovern es per fer riure. La situació es tant esperpèntica, que ara hem de demanar endeutar-nos més per sobreviure amb un deute que nomes fa que fer la bola més grossa, i que tard o d’hora ens petarà als dits, per cert amb un estat que amb la seva llei de partits, anul·la una gran part de la societat basca, i els seus drets com a ciutadans i per altra banda manté la legalitat a grupuscles supervivents o hereus del feixisme xenòfob més ranci, i que es permeten prendre una urna amb vots, que es o hauria de ser la cosa més sagrada de la democràcia, i exhibir-la a la seva web com un trofeu amb tota la impunitat del món, aquesta es la prova de la famosa transició, un engany majúscul que ja no s’aguanta per enlloc.

En Mas te una papereta difícil, i que amb les mateixes receptes de sempre amb el peix al cove com a exponent no resoldrà, li cal un pas endavant, ja que no es pot ofegar a la ciutadania fins al límit, per validar un robatori i un maltracte pels segles dels segles,  Si la única aspiració es aquesta, que ho diguin clar, i que centralitzin les autonomies de pa sucat amb oli com la nostra, ja que al final les acabem pagant els ciutadans per no res, a la contra, si es vol recuperar la dignitat, comenci a denunciar el nostre vertader càncer amb noms i cognoms, i no que paguin justos per pecadors.

No podia faltar una referència, per donar 200 mil gracies que es el número de visites rebudes per aquest bloc, i superades aquest cap de setmana, a tots vosaltres per fer-ho possible.