ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARTUR MAS I EL SEU PARTICULAR DRET A DECIDIR NO RES

General

El president de CIU, Artur Mas en una entrevista al Periodico diu que cal aixecar el país abans de pensar amb la independència, seguint amb aquesta ambigüitat calculada que tant defineix aquest partit, i que pel que fa a l’actual direcció sembla que la seva idea es seguir donant voltes al tema per no arribar enlloc, això si amb una prioritat absoluta que es tornar al govern català per poder remenar les cireres amb la mateixa ambició nacional, que te el tripartit, o sigui cap.

Ens diu que la majoria del país no es favorable a l’estat propi, per tant vol reclamar abans el dret de Catalunya a prendre les seves pròpies decisions com a poble, ja que en aquest cas no hi ha límits, i es pot aplicar a qüestions que suscitin majories socials àmplies. Recorda que nomes assumiran el cost d’ajudar a Espanya si governen a Catalunya, ja que el PSOE es un gran risc i el PP també, per tant això nomes es pot compensar amb una bona obra de govern. Creu que el tercer tripartit si suma ja està decidit, i acaba dient que desprès de 30 anys de democràcia hem de començar a parlar del dret de Catalunya a prendre les seves pròpies decisions com a poble, i aquest no te una estació final de trajecte.

 

Em sembla agosarat dir que no hi ha una majoria suficient per la Independència, almenys les enquestes oficials el desmenteixen, les accions com la manifestació a Brussel·les sense cap suport  dels mitjans d’informació, i d’altres accions que nomes tenen el silenci per companys de viatge confirmen que hi ha un volum de gent engrescada amb el tema.  El rebuig i aïllament què aviat es produirà amb Reagrupament o una futura coalició independentista, donen fe  de la por dels mitjans oficials, i la desafecció creixent per les politiques submises que no porten enlloc son un bon signe d’esperança. Per reclamar el dret a prendre decisions pròpies, nomes hi ha una manera, que es disposar d’un estat, el demes es pura demagògia, perquè l’ultima decisió sobre qualsevol tema sempre estarà en mans de l’estat i per tant es paper mullat.  Pel que fa als costos de l’ajut a la governabilitat espanyola desprès de 30 anys amb la simple condició de tenir el minso poder a Catalunya, francament es una mesquinesa d’alta volada, ningú ajuda al seu botxí, a no ser que col·labori amb ell, i això es indigne de qualsevol governant.  Si no hi ha decisions pròpies ni respecte per qualsevol engruna de poder català, no veig cap motiu per preocupar-nos de la governabilitat espanyola.

 

Respecte a prendre les nostres decisions i aquestes no tenen estació final de trajecte, evidentment estic d’acord amb la primera part, però hi ha una estació final molt clara que es l’Estat propi, per tant la única manera d’aixecar el país es lluitar per arribar a aquest final de trajecte, el demes es perdre el temps.  Aquesta es l’alternativa que ens ofereix el primer partit de la oposició, seguir remenant les engrunes que ens deixa Madrid, i una nul·la ambició nacional, més o menys com el tripartit gris actual.  

 

Crec que esta perdent una gran oportunitat, i el que planteja no es alternativa ni res, sinó un simple canvi estètic, que ara per ara a poca gent interessa.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.