AMENACES SENSE SENTIT
Les reaccions del dia d’ahir, trist per la democràcia, però convençut que cabdal pel nostre procés cap a la llibertat i com diu en Vicent Partal la demostració de la perdua de la por i constatació que amb Espanya no hi ha res a fer. Ara cal la gestió d’aquesta desconnexió, però crec tothom te clar ja es irreversible.
El Ministre de Justícia espanyol parlant de l’aplicació de l’Article 155 per suspendre l’autonomia catalana, l’aprovació express de la reforma del TC per poder inhabilitar al President Mas i les declaracions de la Justícia indignada pel que consideren coacció al carrer contra ella dona idea de que parlem.
Ens trobem davant un estat on el Sindicat ultra dreta Manos Limpias fa i desfà amb querelles absurdes basades en arguments d’altres temps foscos que com podem comprovar segueixen ben vigents a l’Estat com a prova de que mai s’han superat. El deteriorament de la democràcia espanyola es total, la separació de poders nul·la i un sistema corrumput des de dins per gloria dels mateixos de sempre. Ho hem intentat tot per l’acord, pel diàleg, però la resposta sempre ha estat la mateixa. Quan et consideren una possessió els drets passen a un segon pla i ho hem patit a les propies carns.
Una querella per escoltar el poble i posar les urnes es un contrasentit en qualsevol estat avançat i just, però a Espanya es normal, l’entesa es impossible. Arribat aquest camí ara cal gestionar el final del procés sense por, buscant aliats a fora i preparats per una desconnexió que genera una bogeria fora de mida a l’Estat que de cap manera ens pot intimidar.
Com deia el President ahir preguntat per una possible inhabilitació i el seu compliment, deixant la resposta pendent de la situació jurídica que es trobi el país en aquell moment. La legalitat espanyola juga a la nostra contra i per tant no podem seguir-la fins l’infinit. Cal crear una legalitat catalana que la substitueixi i simplement obeir-la, no hi ha altra sortida, d’altra manera entrariem en un atzucac sense sentit i sense opcions d’exercir la nostra voluntat majoritària al Parlament i també al carrer.
Ara toca seguir el nostre camí, i la societat catalana ja esta preparada per anar endavant sense mirar enrere i amb la il·lusió de construir una nova realitat.