AIXÒ TAMBÉ ES RACISME
Malauradament la paraula racisme està de moda, i Espanya és i ha estat un país racista de sempre, i no per l’afer Vinicius, un nen maleducat i dirigit dins de l’Equip del règim per fer les campanyes que calgui, parlo de racisme de debó, aquest que sembla acceptem.
En la celebració de la selecció espanyola de futbol de l’altre dia, el jugador Gavi del Barça va haver d’escoltar tot tipus d’insults contra el club i contra Catalunya, el mateix vam viure ahir quan arribava el Barça de Basket a Madrid amb tot tipus d’improperis, insults i racisme pel broc gros. Son nomes dos exemples, però no amaguen que el racisme contra tot allò que provè de Catalunya es estructural. De fet i llàstimosament la catalanofòbia dona vots a l’Estat i aquesta la pràctiquen tots els partits de dreta a esquerra sense excepció. El maltracte econòmic, social i cultural es norma de la casa, la lluita contra el català no es una cosa nova dels ultres de VOX, també es estructural i ningú pot dir que s’escapi. Vull dir amb això que des de fa més de 300 anys i amb la pèrdua de les nostres llibertats, el desig d’assimilació i de tracte de colonia es una evidència en cada context de la història. De fet es un dels pilars de l’Estat que diuen democràtic espanyol.
El més irritant es veure com el victimisme i sorpresa per exemple pel pacte a Barcelona, es la norma dels nostres suposats partits. També irritant veure com l’abstenció d’una bona part del seu electorat en les passades eleccions cansat de tanta vergonya aliena, ha provocat per tots els mitjans la reacció de demanar no donar-se un tret al cap si seguim així com avui ha fet Miriam Nogueras per Junts dient que son el partit del ja n’hi ha prou, demanant portar Catalunya allà on es mereix, no accepten més humiliacions de Madrid, ni cap més tutelatge i demanen no donar el gust al nacionalisme espanyol de poder condicionar l’Estat.
Tanta hipocresia es insuportable, quan els nostres han dit prou a Madrid, quan han posat Catalunya allà on es mereix, quan no han acceptat humiliacions i finalment quan han condicionat l’Estat. La resposta es mai i no ho pensen fer. Si de veritat l’objectiu no fossin les cadires i els sous, ja no hi serien, i això si que seria un missatge potent del nostre objectiu de volar sols, però ells mai ho faran, senzillament perquè ens volen fer creure que sent part del sistema, lideraran el nou rumb. Es diu processisme i molta gent senzillament hem dit prou.
Això també es racisme.