ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest any, pot ser l’últim de Catalunya com a regió autonòmica, les eleccions previsiblement a la tardor han de renovar el Parlament, i per primer cop, de moment un nou partit Reagrupament es presentarà amb l’objectiu de la declaració unilateral d’independència, una falsa drecera en paraules del President Montilla, què serà l’opció contra la via autonomista, i la desafecció actuals, la ciutadania te la paraula, com diu en Joan Carretero poden convertir aquests comicis en un partit més de costellada com els de la selecció catalana, o en un partit oficial de primer ordre, nosaltres tenim la paraula.

La realitat que ens ofereix el projecte actual, cada dia ens dona més arguments per considerar aquesta democràcia de fireta en un engany permanent, el jutjat d’instrucció de Vilafranca del Penedès, ha citat a declarar com encausats per delicte electoral algunes de les persones que coincidint amb la jornada electoral del 9 de març del 2008, recollien signatures per la campanya “Dret a decidir”, i que la  junta electoral de Barcelona en va prohibir la instal·lació de taules aquell dia, i els mossos van obligar a desmuntar, en un acte clarament antidemocràtic, ja què  com es va denunciar el mateix dia era una recollida iniciada fa temps i no aquell dia, per demanar a la Generalitat que pugui convocar referèndums, i no per demanar el dret d’autodeterminació, d’altra banda una jornada electoral no es un estat d’excepció, i per tant la llibertat d’expressió mante tota la seva vigència.  Es una manera més de voler intimidar un procés que com en les manifestacions falangistes, i impediments judicials a les consultes populars intenten frenar un procés pacífic i democràtic, amb un estil clarament feixista.

La futura sentència del TC, pot ser una causa de divisions a l’actual govern, i les previsibles noves retallades en el text, marcaran l’acatament de les forces autonomistes, i obligaran a definir-se  als defensors en major o menor mesura del dret a decidir, i què fins ara  mai s’han atrevit a desobeir el marc legal espanyol.  El discurs electoralista de final d’any del President Montilla, ja va definir la seva opció per seguir fins sempre amb l’Estatut, menyspreant altres projectes per nombrosos que siguin, en una clara demostració de poc tarannà democràtic, i de nomes pretendre governar per alguns, donant l’esquena a qualsevol realitat.

Avui comença la presidència espanyola  a la Unió Europea, i durant aquests 6 mesos, hi haurà com a mínim dues onades mes de consultes populars, i un altre possible a Barcelona, a més d’una manifestació a la seu de l’ONU a Ginebra el mes de maig, i aprofitant que les mirades estaran posades en el territori espanyol s’ha d’aprofitar per internacionalitzar el conflicte català al màxim, i teixir complicitats per portar el projecte independentista endavant, d’altra banda la sentència del TC pot ser un altre impuls per acabar de fer veure als que no ho veuen clar, què aquesta opció estatutària no ens porta enlloc.

Tot això i més actes han de tenir la seva culminació a les eleccions de la tardor, on el centre del debat ha de ser el dret a decidir, PP, Ciudadanos i PSOE-C ja han mostrat les seves cartes en contra d’aquest dret bàsic per la ciutadania, ICV ofereix horitzons, aquests si impossibles, en forma de federalisme plurinacional, CIU i el seu candidat Artur Mas, segueix amb la seva ambigüitat calculada, i no vol aferrar-se definitivament a aquest dret, en un acte de poca valentia i poca visió política, ERC ara sembla voler treballar descaradament per la independència, però les seves estades als governs tripartits no han anat amb aquesta direcció, i la credibilitat esta molt tocada. El sobiranisme per tant te amb Reagrupament, el paraigua que vol crear Suma independència per no perdre cap vot per la independència, i personatges com Joan Laporta o Carles Mora, tot un entramat per portar per primer cop i de debò el projecte de l’estat propi al Parlament, i nomes depèn de tots nosaltres, espero que la ocasió sigui aprofitada, i per fi seguem les cadenes mentals que fa  molts anys que ens mantenen en aquest forat sense sortida.